La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), amb l’aval de les unions de federacions de l’estat, ha presentat avui un document de mesures per a la recuperació de les entitats esportives davant la crisi de la COVID-19. Les propostes s’articulen en quatre blocs i sumen un total 26 accions que han d’ajudar entitats, practicants i professionals a transformar-se d’una vegada i a sobreviure.

Incertesa i mals auguris
L’evolució del coronavirus és una incertesa que ens avoca cada dia a treballar sota una incògnita permanent. L’impacte en l’economia ja és una realitat: la Comissió Europea ja preveu una contracció d’un 1,1% i alguns experts apunten que aquesta estimació es veurà superada. En aquest context, el president de la UFEC, Gerard Esteva, ha explicat que “des de l’entitat hem de ser proactius per garantir la supervivència del sector”.

En la compareixença telemàtica, també hi ha assistit el vicepresident de l’entitat, Enric Bertrán (president de la Federació Catalana de Natació), i Maribel Zamora, secretària de la UFEC (i presidenta de la Federació Catalana de Vòlei). “El tancament de les instal·lacions de la majoria de clubs, amb la incertesa de com i quan podran tornar a la seva activitat, els aboca a un clar risc de desaparició” ha dit Bertran. Per la seva banda, Zamora ha recordat que les federacions “ja arrosseguen problemes de finançament, però la suspensió de tota l’activitat els comporta un incapacitat més per resoldre els seus problemes de tresoreria”.

Plou sobre mullat
En la majoria de casos, són mesures l’activació de les quals el sector ve reclamant als poders públics des de fa temps. Les amenaces actuals que preveu el sector són una oportunitat per sortir enfortits d’aquesta crisi perquè ja té l’experiència de la pèrdua de drets i de retallades que van suposar la greu crisi financera del 2008. “L’esport és el quart pilar de l’estat del benestar i representa el 2,1% del PIB català, però està infrafinançat des de fa anys, i no pot sortir d’aquesta crisi sense les mesures que en garanteixin la seva continuïtat”, ha assegurat Gerard Esteva.

Un pla 360 per a l’esport
Aquest document està format per mesures transversals, articulades en quatre pilars estructurals d’actuació. La digitalització, per garantir la transformació digital necessària de l’activitat esportiva, directiva i administrativa; la fiscalitat, per reduir la càrrega de despesa indirecta suportada per les entitats; l’ocupació, per adaptar les relacionas laborals als canvis pertinents per evitar la destrucció de llocs de treball; i el finançament, per garantir —fins i tot augmentar— els ingressos de les entitats.

Mesures principals
En l`àmbit digital, aquest “Pla Marshall” preveu mesures que agilitzin la certificació digital en les gestions amb el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat, impulsin el reconeixement de la pràctica d’e-sports com a disciplina esportiva i la seva competició com a oficial, o estimulin la digitalització de la gestió de les entitats. En el terreny fiscal destaquen l’establiment del gravamen al tipus superreduït del 4% sobre els serveis esportius, l’exempció de presentar l’Impost de Societats per a les entitats sense afany de lucre amb  ingressos inferiors als 100.000 euros o la deducció en l’IRPF de les quotes d’instal·lacions esportives i llicències federatives. Pel que fa a l’ocupació, la implementació del contracte formatiu en l’esport i la regularització del pocket money per a les persones voluntàries del món de l’esport són ara més necessàries que mai. Per últim, en relació amb el finançament, les mesures van encaminades a incorporar afectacions d’impostos per al finançament del sector, així com mesures excepcionals pel que fa a la tramitació de subvencions per agilitzar-ne l’atorgament ió a conseqüència de la crisi provocada per la COVID-19. “Hem demanat a les diferents administracions un pla de xoc amb 25 milions d’euros per a entitats esportives sense ànim de lucre”, ha dit Esteva.

Un pla compartit
El pla s’ha treballat en el si de les federacions esportives i ha estat prèviament aprovat pel consell directiu de la UFEC. En l’àmbit espanyol, s’ha fet en col·laboració amb la resta d’unions de federacions de l’estat: Aragó, Andalusia, Madrid, Múrcia, Castella i Lleó, País Basc i Galícia.

El document també s’ha compartit amb altres actors del sector esportiu de Catalunya com són la Unió de Consells Esportius (UCEC) i les Universitats. Pel que fa a l’administració, s’ha enviat al Secretari General de l’Esport i l’Activitat Física, Gerard Figueras, qui l’ha rebut molt satisfactòriament i ha manifestat expressament el seu suport al pla. Els responsables d’esports dels diferents grups parlamentaris rebran el plec de mesures, i s’ha demanat reunions amb les conselleries implicades en el Pla. En relació amb l’administració de l’estat, la UFEC i la resta d’unions de federacions autonòmiques portaran el document als diputats i senadors de les cambres espanyoles, i també al Consejo Superior de Deportes.

Totes les mesures les podeu consultar en aquest enllaç