La campiona olímpica Anna Veith (30 anys) anuncia la seva retirada de l’esquí professional. “He viscut el meu somni d’infantesa i ara és el moment adequat per a mi fer un pas enrere. Estic encantada de poder acabar la meva carrera en un lloc feliç i reeixit”, afirma Anna Veith, que actualment ostenta el títol com a corredora d’esquí amb més èxit a Àustria, en declaraciones recollides per la Federació Internacional d’Esquí (FIS).

Campiona olímpica el 2014, després va guanyar els títols 2 i 3 de la Copa del Món el 2015, aconseguint ser la guanyadora de la general de la Copa del Món dues vegades consecutives. Ha guanyat tot el que hi ha per guanyar en esquí, posseint també el títol d’Esportista de l’Any tres anys seguits.

[GALERIA D’IMATGES DE LA TRAJECTÒRIA ESPORTIVA D’ANNA VEITH]

A la preparació de la temporada d’esquí a l’octubre de 2015, Anna va patir una caiguda devastadora que va causar greus danys al genoll dret: un tendó patellar esquinçat, una llàgrima de lligament creuat i una ruptura de la banda interior.

Es va desviar immediatament del seu camí cap a l’èxit. La seva lluita a la part superior va durar dos anys, culminant en la victòria número 15 de la Copa del Món a Val d’Isere el 2017 i la plata olímpica a Pyeongchang el 2018. Al gener del 2019 es va tornar a ferir durant l’entrenament de gegant. Una altra ACL esquinçada i, una vegada més, al genoll dret. Després de dubtes inicials sobre si havia de lluitar contra el seu camí de tornada, el juny d’aquest mateix any va decidir que “el foc encara estava cremant”, que encara es sentia viva i amb forces. Va aconseguir una remuntada, però no amb la seva primera posició número mundial. La llavor del dubte va continuar creixent, i la inevitabilitat va acabar prenent-se i ara ha arribat el moment de dir-ho prou.

 

“Estic molt orgullosa de tot el que he aconseguit”

 

“Reconec les penúries i els sacrificis que hi va haver. La meva passió pels esports és el que sempre ha continuat alimentant el meu disc. M’ho vaig donar tot repetidament i el meu dur treball va ser recompensat. Però no va ser així. L’hivern passat vaig fer tot el que vaig poder per tornar i trobar confiança dins meu per arribar-hi, però, per desgràcia, no va funcionar com estava previst”, comenta.

“A la meva vida, l’esport va ser el més important durant tants anys. Vaig ser capaç de fer el que sempre volia i estimava més. Estic plena d’una profunda estimació, però sento que ara és el moment adequat per fer un pas enrere”, apunta.

View this post on Instagram

I‘m ready for the next chapter. My heart and head are telling me it‘s time to do something new. And so, I have decided to retire from ski racing. Skiing is my whole life. It has made me who I am today and will always be something I’m passionate about. I am so grateful for the opportunities I’ve had, to learn and achieve in the past fifteen years. I’ve been able to fulfil my childhood dreams and more. I could never have imagined, that skiing would teach me so much. It’s not just about winning or losing for me. It‘s building and being a team. I truly believe that this is what takes you to the top. I have been lucky to have many people stand by my side, even when success didn’t always come. For those people and partners, I will be forever grateful. Thank you for believing in me. I have made friends for life and will always look back on my experiences with a huge smile. Now, I‘m excited to see what the future holds and look forward to seeing many of you there. Thank you, for your endless support. It has always and continues to mean so much to me. 🌟❤️ Your, Anna

A post shared by Anna Veith (@anna.veith) on

“Miro enrere amb tant d’agraïment i només un polsim de malenconia. Un element significatiu d’aquesta carrera són els formadors i l’equip de suport, els amics, la família i els patrocinadors. Sense ells, res d’això hauria estat possible. Cal el suport de tots i cadascun d’ells i vull aprofitar per agrair-los. Sobretot aquells que sempre van creure i van estar al meu costat, quan vaig haver de fer front als contratemps”, diu.

El moment esportiu més  emotiu

L’èxit més gran des del punt de vista dels 30 anys, que també recorda que va ser la que més va emocionar: “El més emotiu, sens dubte, va ser la medalla de plata que vaig guanyar als Jocs Olímpics de Pyeongchang 2018. Després de la meva primera lesió greu el 2015, ningú no sabia si seria possible tornar a esquiar com ho feia abans. Aquesta medalla va ser una prova i una recompensa pel gran treball que he invertit. Un altre esdeveniment monumental que recordaré tota la meva vida és la final de la Copa del Món a Meribel on, en el darrer moment, vaig poder vèncer a Tina Maze a la Copa del Món. Després d’haver passat setmanes al cap amb ella al màxim nivell, va ser una victòria especial per a mi. Una victòria a la Copa del Món és el somni de tots els joves esquiadors. És l’equivalent a dir “ets el millor”, “no hi ha ningú millor que tu, en aquest esport, aquesta temporada”. És una sensació increïble”.

L’Anna ara té ganes de gaudir de la seva nova vida i de tot el que queda per davant. “Em sento alliberada com si un pes m’hagués tret de les espatlles”, va dir, després d’haver anunciat la seva retirada, a la vegada que afegia: “Esperem la meva nova vida i aprofito totes les oportunitats que em vénen”.

“Fins ara he pogut anomenar la meva feina de cursa d’esquí. Mai he fet res més ni he estimat res. L’olor de neu fresca. Els primers matins passaven a la glacera. L’equip. Aquestes són totes les coses que trobaré a faltar molt. Encara no sé què passarà, ja veurem”, finalitzava.

QUADRE D’HONOR

Jocs Olímpics

Or al SG de Sotxi 2014

Plata al GS de Sotxi 2014 i al SG de Pyeongchang 2018

Campionats del Món

Or al GS i al SG del Mundial de 2015 a Vail/Beaver Creek, i a la combinada alpina de Garmisch al 2011

Plata al descens del Mundial de Vail/Beaver Creek de 2015

Bronze al gegant del Mundial d’Schladming de 2013

Copa del Món

2 Grans Globus de Vidre, 2014 i 2015

2 Globus de Vidre del gegant, 2014 i 2015

Va disputar 251 curses de la Copa del Món, amb 46 podis i 15 victòries