Sempre es pensa a deixar la sola dels esquís com una patena, perquè després llisquin damunt la neu com els àngels, però, si no netegem bé la sola abans, la feina posterior del taller no servirà per a res.
Qui més qui menys ho ha sentit algun cop a pistes o bé ho ha patit en les seves pròpies cames: “acabo d’encerar els esquís i no em van!”. Quan això passa pot ser per dues raons, perquè fa temps i temps que no s’han mimat els esquís com es mereixen i per tant les soles estan molt degradades o bé perquè aquestes soles no s’han netejat com s’havia de fer. Fer les soles és una màxima, una obsessió fins hi tot per alguns esquiadors, que a la que treuen el cap per la finestra i veuen caure els primers flocs corren a deixar caure cera damunt la sola que els ha de dur al paradís. Aquesta acció, molt lloable d’altra banda, pot ser del tot insuficient si amb anterioritat no s’ha netejat bé la sola, una feina que podem fer tant a casa com al taller especialitzat.
I és que les soles han d’estar netes, amb independència de la cera que es faci servir, ja que si no es neteja bé, la ‘merda’ acumulada amb el pas del temps tapa els porus, els espais intermoleculars de la sola, la qual cosa impedeix que la cera no penetri com ho hauria de fer a l’interior de les soles i, posteriorment, el rendiment a pistes és dolent.
Per netejar la sola dels esquís només necessitem tres coses: dissolvent per esquís –específic per a aquesta feina–, paper absorbent –que perfectament potser paper de cuina– i una rasqueta de plàstic.
Mans a l’obra
El procediment de la neteja és força senzill i no té gaires secrets, la veritat. Deixem caure amb cura el dissolvent per damunt la sola dels esquís, els quals haurem fixa’t, això sí, de forma correcta per poder treballar amb comoditat. Un cop hem aplicat el dissolvent –el qual podem aplicar directament damunt les soles o bé fent servir un polvoritzador – es passa el paper absorbent per damunt les soles, i quan acabem la passada, ja ens adonarem que el paper està ple de la brutícia que hi havia a la capa més exterior de les soles. Hem d’insistir perquè les soles quedin en òptim estat. Emboliquem la rasqueta amb el paper, llancem el dissolvent, i passem la rasqueta embolicada per damunt de les soles, abans que aquest element s’evapori. Aquesta operació es pot fer tants cops com es vulgui, en la que seria la forma ideal de deixar la sola ben neta, per després passar a la fase de l’encerament, perquè el dia que anem a esquiar els esquís llisquin com toca.
Com veieu es tracta d’una operació senzilla, en què es poden cometre poques errades, bé, poques, però acostuma a produir-se una que sembla tonta, però que no ho és, perquè de ben segur que es dóna sovint. Un cop heu acabat de netejar bé les soles, sobretot no cometeu la tonteria de passar la mà per damunt de les soles per veure com han quedat de netes i que bé que heu fet la feina, ja que amb aquesta acció l’únic que s’aconsegueix es tornar a embrutar les soles, tirant per terra bona part de tota la feina feta amb anterioritat.
*Amb l’assessorament de Marc Gombau, skiman titulat i skiman campió del món paralímpic al 2007 a Sestriere
