Finalitzada la temporada arriba el moment de guardar el material fins a la pròxima nevada. Una operació senzilla, però en la qual es poden cometre errades que després poden tenir les seves conseqüències.
És una pregunta senzilla i, com a tal, hauria de tenir una resposta senzilla. On guardeu el material d’esquí o snowboard quan acaba la temporada? Una qüestió a què podríem afegir la següent, com procediu a guardar els esquís i les botes? Davant aquesta operació cada persona actua com creu oportú, la qual cosa no vol dir que s’estigui fent de la forma correcta. El material s’ha de deixar reposar uns mesos en unes òptimes condicions, però davant d’aquest descans poden sorgir algunes preguntes: haig de fer alguna cosa abans de guardar els esquís, les botes i la taula? On va millor que els deixi, i com? Unes preguntes que a alguns esquiadors o snowboarders els pot arribar a semblar una ximpleria, però que no ho és tant si tenim en compte diferents factors, com ara el coneixement que es tingui de la matèria, la sensibilitat i estima que es tingui amb el material i l’espai.
Avui dia el metre quadrat de les llars val el seu preu en or i aquesta manca d’espai pot fer que deixem el material dur en un lloc que no toca i en unes condicions gens desitjables.
El pas pel taller, de llibre
Quan la neu ja no tenyeix de blanc les nostres muntanyes hi ha dues operacions possibles a l’hora de guardar el material. Millor dit, tres. Una, guardar-los tal com arriben a casa. Dos, passar-los un drap i deixar-los macos. I tres, dur-los abans al taller perquè els facin la posada a punt i els deixin en plena forma després del càstig a què han estat sotmesos al llarg de la temporada.
El millor és dur els esquís i les taules al taller en acabar la temporada per deixar-los a punt per a la pròxima
Sense cap mena de dubte, aquesta última opció és la més correcta. “El millor?”, pregunta l’especialista i skiman Marc Gombau. Aquest bon amic d’EDH, i tota una eminència en aquest camp, creu que “el millor és dur els esquís o la taula al taller quan acaba la temporada. Els faríem la posada a punt i els deixaríem una capa de cera sense rascar a les soles, que rascaríem quan començés la temporada i, així, amb les primeres nevades noves, ja tindríem el material a punt”. La raó d’aquest pas previ abans de la hivernació té la seva raó de ser. “Després els tindràs exposats a la pols i al món exterior, en canvi si els has dut al taller ja els has fet la posada a punt. Ara bé, la majoria de la gent ho fa al revés, ja que porta els esquís al taller al principi de la temporada, i després també hi ha qui ho fa un i dos cops. Es compren uns esquís. Els fan servir i quan acaba la temporada els guarden i a principi de la següent diuen, ostres, els esquís, i els porten al taller, quan ves a saber on i com han estat guardats. S’hauria de fer al revés. Un cop acaba la temporada, com que no esquiaràs més, els portes al taller i els deixes a punt per a la propera, de forma que et quedaran protegits durant tot l’estiu i a principi de temporada només els hauràs de dur de nou per treure la capa de cera protectora que t’hauran deixat”, afegeix en Marc.
Els esquís s’han de deixar en un lloc on no els doni el sol i on no hi hagi molta humitat
I, en el cas de no dur-los al taller, ja sigui perquè no es troba el moment de fer-ho o simplement per mandra, com a mínim hauríem de netejar els esquís i la taula, deixant-los ben nets. N’hi hauria prou amb un drap humit.
La humitat i el sol, grans enemics
Tant si els duem al taller o no, després els haurem de guardar. El manual del bon esquiador diu que s’han de deixar en un lloc que estigui sec, on no hi hagi humitats –evitant que es rovellin els cantells– i que tampoc els doni el sol de forma directa. Per exemple, si a dins de casa no hi ha espai, no s’han de deixar fora al balcó, ja que els rajos ultravioletes ho destrueixen tot. “Penseu que si fas tots els passos previs i després deixes els esquís en un garatge on hi ha molta humitat, de res serveix la feina feta abans”, afegeix en Marc.
És indiferent si es deixen en posició horitzontal o vertical, mentre estiguin com cal. Ara bé, si se’ls protegeix amb una funda sempre es millor i en un lloc on no pugui rebre cops també, ja que així s’evita que es puguin fer malbé les fixacions o els cantells.
Hi ha qui a l’interior de les botes posa paper de diari per fer front a la humitat
“Afluixar les fixacions?”, es pregunta el Marc quan li comentem. “En aquest apartat podríem estar parlant hores i hores. Mentre estiguin nets i no estiguin plens de merda que cadascú faci el que vulgui, però que estiguin nets, això sí, i que no estiguin, per exemple, plens de sorra i es puguin oxidar per dins”, diu amb el to de veu que el caracteritza i amb què dicta sentència. Clar i català.
El moment de guardar les botes
Al costat dels esquís podem deixar les botes. En aquest apartat no hi gaire misteri, sempre i quan aquestes estiguin en bon estat en la seva totalitat, sobretot a nivell de soles i tanques, sinó les haurem de dur al taller perquè les deixen en òptim estat.
En aquest apartat hi ha qui treu el botí interior de les botes i qui posa paper de diari a dins per protegir-les de la humitat. Aquesta és l’opinió del Marc Gombau al respecte. “El botí s’ha de treure si abans de guardar les botes està humit, el que sí hem de mirar és que tot estigui ben posat, sobretot les llengüetes i que tot el botí estigui en una posició correcta. El millor es que estiguin ben tancades, sense apretar-les en excés i que no es deformin, ja que hem de pensar que són de plàstic. Si les deixem obertes i en un lloc que faci molta calor es poden deformar, ja que vulguis o no deixen de ser plàstic”.
I després ja només quedarà tenir paciència, esperar que els dies passin el més ràpid possible i que la neu sigui generosa i faci acte de presència el més aviat possible la propera temporada. Tot i que, sinó ens hem podem estar, sempre podem pensar en gaudir d’uns dies de vacances en alguna estació que tingui glacera i combinar l’esquí d’estiu d’alçada amb les activitats a la muntanya o desplaçar-nos fins a una estació indoor. La més propera, a Madrid.
