May Peus ha estat reelegit president de la Real Federación Española de Deportes de Invierno. Parlem amb aquest aranès universal després de la seva reeleció en una llarga conversa en la que passa balanç a la seva gestió i traça les línies mestres de la política esportiva que ha de regir a la RFEDI.
Com valora la seva reelecció?
Francament, evidentment ho valorem de forma molt positiva, ja que quan decideixes donar el pas endavant has de treballar per convèncer als estaments amb un programa i un bon equip humà, que és un dels valors més importants de la nostra gestió. També ho interpreto com que les persones que ens han votat aposten per donar estabilitat al nostre projecte després de vuit anys, i avalen la nostra gestió interna i institucional, i també, no ho negaré, hi ha un tema emocional. Jo, com a cap visible del meu equip, segueixo amb il·lusió, motivació i igual d’apassionat, amb ganes de tirar endavant. I el fet que sortís una oposició vol dir que la federació és atractiva, sembla que a dia d’avui a tothom li agrada. Quan el 2014 ens vam presentar recordo que ens deien que estàvem bojos, i mira ara.
Quins creu que han estat els punts que més han valorat les persones que el varen votar?
Ho tinc claríssim, de la satisfacció més gran que he tingut és el suport que he tingut de l’únic estament que és professional dins de la federació, que són els tècnics i els esportistes. Va haver-hi algun tècnic o esportista que van enganyar quan van dir a qui votaven, però per a mi és la satisfacció més gran la de tenir el seu suport, ja que vol dir que estan satisfets de la feina que estem fent. Els resultats esportius han arribat en aquests darrers quatre anys. Els tècnics i els esportistes ens van demanar que seguíssim i van fer campanya per nosaltres, aquesta va ser sense cap mena de dubte la satisfacció més gran.
Les persones que ens han votat aposten per donar estabilitat al nostre projecte després de vuit anys i avalen la nostra gestió interna i institucional
I a què atribueix la presència de l’oposició.
Hem tingut detractors perquè fem una política de principis. Nosaltres tenim la nostra línia estratègica i de govern molt ben marcada. No fem coses per acontentar a tothom. Ens centrem i mirem de posar tots els esforços per assolir èxits esportius, i això ha fet que els esportistes, els tècnics i també els patrocinadors hagin apostat per nosaltres. Les coses s’estan fent bé per primera vegada, sino fos així jo seria el primer de fer un pas al costat.
Com poden notar la seva reelecció directament en els esports d’hivern?
Nosaltres vam marcar cinc pilars dins del pla estratègic, que és en el que ens centrarem. Per a nosaltres el més important és l’excel·lència esportiva, però per arribar a aquest punt necessitem d’un bon pressupost i tenir una economia estable. Només cal mirar enrere i mirar quina era la situació econòmica fa sis anys i quina és ara, amb una situació econòmica sanejada. Sabem el que tenim i el que no, podem captar recursos propis i augmentar el tema dels patrocinis. I els bons resultats també fan que el Consejo Superior de Deportes ens pugui donar una dotació més alta i per tant podem millorar els resultats dels esportistes, dotar-los d’una millor infraestructura per treballar, de més fisioterapeutes, de més entrenadors, de més suport psicològic; i també hem reforçat l’estructura dels tècnics esportius.
Que en aquestes eleccions passades sortís una oposició vol dir que la federació és atractiva, sembla que a dia d’avui a tothom li agrada
I no ens hem d’oblidar del cinquè pilar.
És veritat. Paral·lelament a l’excel·lència econòmica i esportiva hi ha una altra pota de la taula de la RFEDI igual d’important, que és la de la sostenibilitat, a la qual volem donar molta visibilitat, i al capdavant de la mateixa hem posat a Cristina Penche, vicepresidenta. Durant aquest any acabarem la integració dels paralímpics dins de la RFEDI i hem posat a un equip per treballar aquest tema. També treballem amb la Federació Internacional d’Esquí (FIS) en el programa Clima Neutrality per intentar reduir la petjada de carboni i que els nostres esports siguin més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. I no ens hem d’oblidar del tema de la formació dual, tant en el vessant esportiu com acadèmic, de forma que les beques puguin ajudar els esportistes.
Una federació que vol posar en pràctica la política de portes obertes per arribar a tots els aficionats dels esports d’hivern.
Exacte. Volem intentar que la RFEDI no només es quedi o es conformi amb el federat, sinó que volem arribar a tot l’ecosistema de la neu, estendre la marca SpainSnow i arribar a l’esquiador de dia, que en aquests moments no entén perquè ha d’estar federat i quins beneficis li pot aportar. Es tracta de donar a conèixer a l’esquiador d’anar per casa els valors que pot tenir el nostre esport a nivell federatiu.
Si les coses no es fessin bé, jo seria el primer de fer un pas al costat
Es tracta de ser una federació molt més propera.
Hem de seguir creixent amb el que hi ha al voltant, que ens coneguin, que parlin de nosaltres. Hem d’arribar als amants dels esports d’hivern, que vegin que tenim uns bons esportistes, que vegin que els nostres esportistes són líders i que vegin que la marca SpainSnow mola. Aquest coneixement, aquest creixement ens ajuda moltíssim perquè també ens serveix per consolidar els nostres patrocinadors, que no és fàcil tenir-los. Parlem, sobretot, d’Audi, Iberdrola i Movistar. A les marques, a banda dels resultats esportius també els interessa arribar al gran públic, al públic de les sis jornades d’esquí que es venen a Espanya. Hem d’aconseguir que la gent sàpiga què és el que la federació i perquè serveix.
Els comptes de la RFEDI, están sanejats?
Vam heretar un deute que l’havíem de pagar en deu anys i que l’havíem d’amortitzar en sis –el deute era el 2014 d’1.400.000 euros. És més, et diré que des del 2019 l’economia de la RFEDI està sanejada i sempre hem donat exercicis positius, el que era impossible al principi. El nostre objectiu és donar un exercici zero, nosaltres no hem de repartir dividends, sinó invertir en l’esport.
Només invertint en esport es poden assolir els èxits esportius i poden sortir nous valors esportius. Com es troba la pedrera de la RFEDI?
Els resultats han arribat, però no ens enganyem, quan un Juan del Campo o un Quim Salarich estan a les segones mànigues de la Copa del Món d’Esquí Alpí tenim altres esportistes com Carlos Alcaraz que en quatre dies estan dalt de tot. Tenim una massa crítica molt ambiciosa que no es conforma amb que els nostres esportistes puguin quedar els 30 del món. El salt qualitatiu, d’exigència és el que ens hem de marcar, sobretot en l’esquí alpí, que és el motor i on tenim una base de noies i nois molt forta, i tampoc en hem d’oblidar de l’snowboarder Álvaro Romero o del fondista Jaume Pueyo, per posar dos exemples.
Volem que la RFEDI no només es quedi o es conformi amb el federat, volem arribar a tot l’ecosistema de la neu, a l’esquiador de dia
Hi ha algun aspecte que el preocupi especialment?
Són molts, per exemple la gestió del dia a dia que no és gens fàcil. Hem d’entendre que estem gestionant una federació amb uns estaments amb els quals hem de treballar conjuntament. Els nostres estadis són les estacions d’esquí i no tenim una instal·lació privada con altres esports. Tenim per sort una gran relació amb les estacions d’esquí i les federacions autonòmiques. Tota aquesta gestió del dia a dia no és que em preocupi, però sí que ens ocupa.
La complicitat de les estacions d’esquí amb la RFEDI ja és més forta, estan més compromeses i donen més facilitats perquè els esportistes puguin entrenar?
El 2014 escoltàvem cada dia la mateixa pel·lícula: que a les estacions no els valia la pena obrir els seus estadis perquè els esportistes entrenessin. Mira, l’exemple el tenim a Baqueira, que sent privada puc dir que té l’estadi més potent, amb un teleesquí, amb més de 200 metres de desnivell, amb dues casetes a peu de pista i amb un remuntador. I tenim altres models com el de Candanchú, que aposta per l’esquí de fons i el biatló, o com La Molina, que sempre que pot demana un Mundial o una competició de màxim nivell, o Sierra Nevada amb les competicions de la Copa del Món d’Snowboardcross i em consta que Formigal amb el tema dels Jocs Olímpics està treballant per tenir un estadi tancat pel seu club. Les estacions d’esquí han de veure que acollir un Campionat d’Espanya o una Copa del Món és atractiu, ja no només pel seu exercici econòmic, sinó per una part intangible que té molta importància. Les estacions saben que els clubs i els nanos joves són els clients del futur i això és invertir.
I alguna qüestió, algun desig que li faria especial il·lusió de veure o aconseguir?
A mi el que m’hagués fet il·lusió és que haguessin sortit els Jocs Olímpics i encara no els dono per perduts. Em faria molta il·lusió que poguéssim treure una candidatura olímpica en aquests propers quatre anys. I si aquesta candidatura fos conjunta amb Aragó i Catalunya seria magnífic, ja que crec que hi ha lloc per tothom i si es posessin d’acord seriem molt més potents. Espero que si hi ha polítics amb una mica de consideració puguin treballar amb seny i puguem tenir uns magnífics jocs d’hivern conjunts al Pirineu.
I quan tornarem a veure curses de la Copa del Món d’esquí alpí en directe?
La resposta és tant senzilla com que quan tinguem un equip d’esquí alpí consolidat i quan una estació hi cregui, com La Molina quan teníem a María José Rienda i a Carolina Ruiz. Nosaltres treballem avui dia per tenir les millors curses de freestyle i d’snowboard cross perquè tenim esportistes que poden guanyar o poden tenir opcions de guanyar, i això justifica l’aposta de Sierra Nevada. Si tenim esportistes, a la mateixa federació internacional li interessarà promocionar altres països emergents com nosaltres per traslladar curses de la Copa del Món.
Per cert, i quina és la seva relació amb la FCEH?
Excel·lent. Nosaltres necessitem la federació catalana i ella ens necessita a nosaltres. Tant ells com nosaltres tenim una gran oportunitat de fer moltes coses bones junts.
