Els ésser humans, els éssers vius, necessitem l’oxigen per viure, però aquest mateix oxigen és un veritable maldecap per a les coles dels esquís. Els esquís s’han d’encerar sempre i no és un caprici, sinó una necessitat, amb independència del tipus de neu damunt la qual s’esquia, els dies al llarg de la temporada que ho fem i el nivell que es tingui. Els esquís s’enceren per una raó bàsica, per mantenir el polietilè de la sola sa, ja que el que llisca damunt la neu és el polietilè i no pas la cera. La cera omple els entremitjos de les molècules del polietilè perquè no entri l’oxigen i no es degradi la sola, no s’oxidi.
L’indicador del color blanc
Com podem saber si la sola dels nostres esquís està oxidada o ho acabarà estant en poc temps. Hem de mirar si el color blanc apareix a la sola. A les de color negre, la majoria, es veu fàcilment el blanc, el color que té l’òxid del polietilè. Per tant, per obtenir un rendiment òptim de la sola dels esquís des d’un punt de vista de lliscament, aquesta ha d’estar sana. Per això s’encera.
En la majoria dels casos, deixant de banda els esquiadors que es dediquen a la competició, el que es busca és que l’esquí llisqui bé en totes les condicions de neu i de temperatura al llarg de tota la jornada d’esquí. Quan més s’enceri millor, ja que la cera anirà penetrant dins de la sola i d’aquesta forma entrarà menys oxigen. Encerar no és dolent, com si es vol fer cada dia.
El procediment d’escampar la cera es pot fer de dues maneres: fent servir cera sòlida o líquida. La sòlida és aquella que fonem amb la planxa. Com que gràcies a aquest procés s’escalfa, la sòlida és la cera que penetra millor a la sola. En escalfar-se la cera, la sola es dilata, penetra pels espais intermoleculars i entra millor. Aquest procediment pot ser una mica complicat de dur a terme a la majoria de llars, per això es pot recórrer a les ceres líquides o bé recórrer a l’esprai. És cera dissolta amb dissolvent. L’únic que s’ha de fer és agafar un drap, també pot servir el paper de cuina, i escampar la cera per la sola, sense ofegar-la de cera.
L’aplicació de la cera líquida o d’esprai és una bona solució a pistes. Després d’aplicar-la i un cop s’hagi evaporat el dissolvent, ja es podrà esquiar. Una espera que és gairebé immediata. I, si el que es vol és que la sola tingui un rendiment excel·lent ja al primera baixada, la sola s’haurà de raspallar.
*Amb l’assessorament de l’skiman Marc Gombau. El trobareu a ‘El Món’ (www.elmonadventure.com)
Existeix una cera per a cada tipus de neu
Aquests són els tres colors bàsics de la cera, i cadascun d’ells s’adequa a unes condicions especifiques de neu. El blau és per a les neus molt fredes i seques. El vermell és per neus intermèdies, la que per exemple ens trobem al llarg de la temporada al Pirineu, i la groga per a neus més calentes i humides. En funció del tipus de neu s’haurà d’aplicar una cera o una altra a la sola dels esquís. Al marge del color, les ceres també es diferencien per la seva duresa. La blava, per exemple, és més dura, la groga més tova i la vermella seria d’un nivell intermedi.
Text: Celes Piedrabuena | Fotos: Jesús Martínez
