Fixacions, el cinturó de seguretat de l’esquiador tots els esquiadors, amb independència del seu nivell, han de dur les fixacions ajustades d’acord amb els valors que els pertoca. Però, ja ho fan?
Hi ha qui li agrada dur-les molt fluixes i hi ha qui les porta molt fortes, però cap dels dos extrems és en principi bo. Si portem les fixacions molt fluixes els esquís ens saltaran en un tres i no res. I si les duem molt dures les fixacions no saltaran per res del món, fet que pot comportar greus lesions en el cas de patir una caiguda. Aleshores, com hem de dur la majoria d’esquiadors les fixacions? Davant d’aquesta pregunta universal, que tots ens hem fet algun cop, ens hem adreçat a la consulta de Marc Gombau, skiman professional de reconegut prestigi i gran amic de la revista que tens entre les mans.
En Marc ens recorda els dos paràmetres ha tenir en compte a l’hora de calçar la bota en un esquí. El primer és el de la pretensió. Entenent com a tal la força que fa la talonera de la bota a la fixació, que no pot ser ni molt alta ni molt baixa. Si ho estigués, els valors que després es posarien a l’hora de regular les fixacions no serien els bons. Totes les fixacions tenen el seu mecanisme per veure si la pressió, la força que fa la talonera en estrènyer la bota és la correcta o no, i va en funció de les marques. Calcem la bota a l’esquí, a la fixació, i l’ajustem a mida. Quan ho fem la bota va enrere, això és la pretensió.
La importància del braç de palanca
Superat el pas de la pretensió ve el del pes. El paràmetre del pes en les fixacions s’estableix en funció de diferents paràmetres: el pes de l’esquiador, els mil·límetres que hi ha a la sola de la bota, i també es podria considerar l’alçada i l’edat. Però, bàsicament, s’ha de tenir en compte la distància i la mida de la sola. Pot ser que us pregunteu el perquè de la mida. La resposta a aquesta pregunta no és una altra que en funció de la mida, de si és més llarga o més curta, el braç de palanca varia. No és el mateix una persona que pesa 60 quilos i fa un 42 de peu, que un que pesa 60 i té un 37. El braç de palanca en els dos casos és diferent. Per tant, la pressió que es col·loca a la fixació també ho ha de ser.
Un cop tenim aquests dos paràmetres establerts, haurem de veure què ens diu la taula de la Norma DIN 110/88. Una norma internacional que indica què s’ha de fer per regular les botes, el valor de pressió que s’ha de posar a les fixacions, tant a la puntera com a la talonera, i ha de ser el mateix paràmetre.
També hem de tenir en compte el nivell de l’esquiador. No és el mateix regular unes fixacions per a un principiant que per a un expert. El principiant anirà a una pressió determinada, tot i tenir el mateix pes i la mateixa bota que un esquiador expert. Aquesta informació la dóna la taula. La pressió ha de ser la que ens indica la taula, ni més ni menys. Si les fixacions es porten molt fortes et pots fer mal i també a l’inrevés, perquè en un viratge pot saltar l’esquí. No per dur les fixacions més lligades un esquiador anirà millor i més segur. És a dir, repetim, l’esquiador ha de dur les fixacions a la pressió que li toca. La majoria de fixacions comencen per dalt el seus paràmetres per un 6 o un 7, que no vol dir 60 o 70 quilos, i baixen fins a un 0,5, per exemple, que serien els paràmetres que han de dur els nens.
I, com sempre, davant del dubte la consulta a un skiman és obligada.
*Amb l’assessorament de l’skiman Marc Gombau. El trobareu a ‘El Món’ (www.elmonadventure.com)
Les fixacions s’han de dur al valor que toca, ni molt fluixes ni molt estretes
Taula DIN 110/88, la bíblia de les fixacions
Paràmetres de l’esquiador (pes en KG / Alçada en cm)
Valor inicial segons la longitud de la sola de la bota (en mil·límetres)
Text: Celes Piedrabuena | Fotos: Jesús Martínez
