Pocs esportistes tenen més transcendència en el seu esport que Oriol Cardona (1994, Banyoles). La temporada passada va tornar a proclamar-se campió del món en la modalitat sprint d’esquí de muntanya i va tenir el privilegi de lligar dues de les quatre places a què aspirava l’esquí de muntanya espanyol per als Jocs Olímpics d’Hivern de Milà-Cortina 2026. Avui pot convertir-se en el primer català que es proclama campió olímpic i en el primer esquiador de muntanya que ho aconsegueix
La temporada passada va ser per enmarcar. Es va tornar a proclamar campió del món en la modalitat sprint i va assolir dues de quatre places a les que tenia dret l’esquí de muntanya espanyols als Jocsa d’Hivern.
Faig un balanç molt positiu. Ja vaig ser conscient quan va acabar la temporada que havia anat superbé i, a excepció d’algunes curses en les que no em vaig trobar massa bé, la temporada va ser de deu, per enmarcar, ja que al ser una temporada pre Jocs. Tothom va fer un pas endavant i jo també el vaig poder fer. Per tant, estic molt content.
Com a esportista, on creus que vas millorar més?
Crec que vaig progressar gràcies a l’equip de treball que hi ha al meu darrera, en el sentit de ser constant des del desembre fins l’abril; és a dir, de la primera a la última Copa del Món el meu estat de forma va ser molt bó a totes les curses. I això és una cosa que costa, perquè la temporada s’allarga molt, són molts mesos que has de competir sense poder entrenar massa bé. I estar al davant de les curses, tant al començament de la temporada com al final, crec que és una cosa molt positiva i també a nivell de regularitat, en el sentit que a les curses per part meva igual van haver-hi menys errades i vaig poder ser més constant i regular tècnicament. No vaig tenir tantes errades com altres anys, i això em va poder permetre ser més regular a la classificació i poder mantenir aquest primer lloc a la Copa del Món. Crec que aquests van ser dos dels punts forts de la passada temporada, i també al ritme que es corre en el s sprints, poder ser capaç d’aguntar el ritme fins dalt de tot. Són els tres aspectes en els que vaig millorar més la passada temporada.
Un cop acaba la temporada, com desconectes? Què vas fer per vacances?
Quan acaba la temporada normalment viatjo. Tant bon punt faig la última cursa em poso a descansar i faig un període, depèn de l’any i de la situació en la que em trobi, de dos o tres setmanes de descans i acostumo a aprofitar per viatjar. Aquest any no vaig anar massa lluny, em vaig quedar per Europa, però si tinc ocasió aprofito per viajar lluny i desconectar física i mentalment. Crec que és molt positiu, tant pel cos com per la ment, fer aquest canvi de xip i desconectar durant un temps.
“Sí, em veig amb medalla, però no hi penso gaire. Hi ha opcions reals, veient com estem rendint aquests últims anys i com m’hi estic trobant, però no hi penso gaire”
Quan va començar la pretemporada i què acostuma a fer?
No comença quan torno a entrenar, perquè al final paro dues setmanes i ja torno a començar, però després d’un mes de tornar a entrenar ja se li pot dir pretemporada, quan ja he anat acostumant al cos a entrenar una mica i és quan ja toca anar acumulant hores o amb intensitat. La idea és acumular hores, moltes hores en bici i petits estímuls, corrent o amb rollers o amb cinta amb els esquís si hi ha l’ocasió, per mantenir el to muscular i simular con si estigués esquiant. I també bastant de gimnàs, dues sessions a la setmana i acumular hores i fer algun estímul d’intensitat per mantenir el ritme.
Suposso que el gran objectiu aquesta temporada són es Jocs Olímpics, oi?
Sí, exacte, l’objectiu seran els Jocs Olímpics. El 19 i el 21 de febrer, per tant la idea és que el meu millor estat de forma coincideixi amb aquests dies, amb els Jocs, a finals de febrer. Això és molt difícil, perquè no és una ciència exacte i hi ha molts factors que poden fer-te variar una mica, però la idea és aquesta, preparar els Jocs i tots els entrenos i competicions que faré, o no faré, estaran pensats en rendir més bé en els Jocs.
Somies amb una medalla olímpica? T’imagines ser el primer campió olímpic en esquí de muntanya?
Sí, em veig amb ella, però no hi penso gaire. Hi ha opcions reals, veient com estem rendint aquests últims anys i com m’hi estic trobant, però no hi penso gaire.
“Sprint o relleus? Són disciplines totalment diferents i em costaria triar una. Poder el relleu m’agrada més, ja que el fet que sigui una mica més llarg et dóna més marge d’error i pots recuperar a la cursa”
Com condicionen els Jocs la teva preparació i el calendari?
La preparació no serà gaire diferents als altres anys. Al final, haig de ser competitiu als sprints i als relleus, les dues disciplines que porto fent fins ara i la idea és no canviar masses coses i seguir amb el pla d’entrenament que portava fent, modificant o arreglant algun detallet, coses que ens queden per polir, que són bastantes. Intentar sempre millorar.
Qui t’havia de dir a tu de petit que l’esquí de muntanya estaria en el programa olímpic, oi? Perquè creus que ha estat?
S’han juntat moltes circunstàncies perquè l’esquí de muntanya sigui olímpic. Jo de petit no m’imaginava que ho podria arribar a ser. Suposso que s’ha d’agrair a molta gent que ha estat treballant, desde les federacions o a nivell personal perquè aquest esport entri als Jocs. Que l’esquí de muntanya entri en el programa olímpic, als Jocs, és un molt bona noticia, que portarà coses més positives que negatives.
Perquè, notes el boom de l’esquí de muntanya?
Molt, especialment des que formem part dels Jocs i s’està produint un gir pel que fa a la repercussió mediàtica.
“Quan vaig començar estava Kilian Jornet, que ho guanyava tot i un referent a la meva època. Jo també volia guanyar sempre i ser tan bo com ell”
Els circuits dels Jocs us afavoreixen, ja vas tenir una gran actuación, com el definiries?
El circuit dels Jocs m’agrada, está molt ben fet. L’any passat quan vam competir a Bormio en el test preolímpic, per veure com seria, ja vam veure que estava tot molt bé. El que em va agradar dels circuits, especialmente dels sprints, és que és una cursa molt neta, és a dir, que sí que a la part de baix hi ha els rombos o els diamants, que és on hi ha més confontració, on et trobes més directament amb els rivals, però després la línia que segueix els sprints és molt recte, és molt linial, no hi ha corbes, i això el que fa és que el que està més fort guanyi la cursa. Perquè si el circuit de la cursa quan está pujant comença a fer eses premia molt el que va davant en aquell moment o costa molt d’avançar. El fet que el circuit sigui linial o més recte fa que et puguis escapar pels costats i puguis avançar sense problemes, i això és una cosa que em va agradar especialment. A banda, una cosa que canvia molt respecte als sprints que hem estat fent és que la baixada está peraltada, és un tipus de baixada similar a la de l’esquicròs, on les corbes hi ha un peralte. Això ens costarà d’entrenar. Hem de trobar la manera de fer-ho.
Si haguessis de dir on has de treballar més per millorar encara més el teu rendiment si es pot?
On haig de treballar més és en els sprints per ser més ràpid. El problema és que al treballar en les dues disciplines -sprint i relleus- el que guanyo per un costat ho puc perdre per l’altre, i la idea és trobar l’equilibri entre rendir bé en un sprint de dos minuts i en un relleu de 14 minuts.
Competiràs en sprint i en relleus. Quina disciplina t’agrada més i perquè?
Són disciplines totalment diferents i em costaria triar una. Poder el relleu m’agrada més, ja que el fet que sigui una mica més llarg et dóna més marge d’error i pots recuperar a la cursa, però les dues m’agraden molt.
Què t’aporta l’skimo que no et pugui aportar cap altre esport?
Crec que el contacte amb la natura. El fet que sigui un esport que es practiqui a la muntanya i a la natura dóna aquest plus, aquest extra. El fet de poder pujar tu esquiant i arribar dalt d’una muntanya totalmente nevada… Primer, que pots pujar per on vulguis, perquè al final el camí amb els esquís te’l pots marcar tú, i les vistes que trobes a dalt. Simplement, l’entorn on es practica és un alicient molt positiu.
I, pot un doble campió del món com tu viure del seu esport?
Sí, l’esquí de muntanya no és el futbol o el ciclisme, però podem viure i dedicar-nos a entrenar per després donar el màxim a les competicions.
Qui va ser el teu referent?
Quan vaig començar estava Kilian Jornet, que ho guanyava tot i un referent a la meva època. Jo també volia guanyar sempre i ser tan bo com ell.
TEST RÀPID
Referent esportiu
Kilian Jornet.
El millor record esportiu
Quan vam guanyar la plaça en els relleus al Campionat del Món d’esquí de muntanya, a Morzine.
La teva millor competició
Poder els Campionats del Món de l’any passat a la proba de l’sprint, totes les series i la final.
Qualitat que ha de tenir la teva companya en el relleu mixte
Moltes, una molt important és la paciència, perquè al final és una cursa, que al final són dues voltes i s’ha d’arribar bé a la segona.
Estació favorita
Cap, tot i que la que entreno i m’hi passo més hores és Font-Romeu.
Dorsal favorit
Tampoc tinc cap.
Defineix l’esquí de muntanya en una paraula
Únic, és un esport molt maco.
Quants parells d’esquís tens a casa
Uns deu.
Un color favorit
No en tinc, si hagués de dir un, el verd o el blau.
Alguna mania a l’hora de competir
No tinc masses manies, que em deixin espai i fer tranquil.
Que no falta mai a la teva maleta
Poder l’ordinador, sempre el porto.
Defineix-te en una paraula
Tranquil?
El millor consell que t’hagin donat mai
Segur que m’han dinat molts i de molt bons, però crec que m’ha costat escoltar-los i sempre he estat d’aprendre per assaig i error.
