Popov va guanyar l’eslàlom nocturn a la famosa estació italiana de Madonna di Campiglio en el seu primer triomf de la Copa del Món, i només el segon de Bulgària en esquí alpí després que Petar Popangelov guanyés un eslàlom la mateixa data, el 8 de gener, el 1980 a Lenggries, Alemanya
Popov, de 27 anys, que només havia aconseguit un podi de la Copa del Món, va pujar de la vuitena posició després de la primera baixada amb una segona brillant per aconseguir la més improbable de les victòries per davant de Loic Meillard (SUI/Rossignol, +0,44 s). ) i Samuel Kolega (CRO/Rossignol, +0,46s).
“És un somni fet realitat, s’acostarà molt de temps”, va dir Popov.
Vull dir moltes coses i vull veure més nens amb els esquís a Bulgària, i crec que això els farà moltíssim i començaran a creure que és possible, i crec que és molt important. pel nostre país
“Significa tot: el treball dur, aquests anys allunyats de la família i els entrenaments durs. Significa molt i una victòria o un podi només et donen energia per seguir endavant, per seguir avançant i per mantenir-te motivat”.
Començant com un outsider de rang amb el dorsal número 20 gairebé dos anys després del seu únic podi anterior, Popov es va moure entre els 10 primers amb una primera carrera sòlida, però encara es va trobar a més d’un segon del ritme líder.
A la segona tirada, però, va encendre les alarmes en el tram mig costerut per volar en els darrers metres amb el temps més ràpid de tots, agafant una avantatge que no renunciaria.
Més enllà d’una mera victòria personal, Popov espera que el seu triomf pugui despertar l’interès per l’esport al seu país.
“Fa molt de temps”, va dir sobre l’única victòria de Popangelov.
“Vull dir molt i vull veure més nens amb els esquís a Bulgària, i crec que això els farà moltíssim i començaran a creure que és possible, i crec que és molt important. pel nostre país”, va finalitzar.
Mala sort pels esquiadors de la RFEDI, ni Juan del Campo, ni Aingeru Garay ni Joaquim Salarich van ser a la baixada decisiva.
