Salarich és especialista en SL i va demostrar el diumenge 12 de desembre al primer SL de la temporada de Copa del Món sota un sol espectacular a l’estació francesa de Val d’Isere. L‘estadi olímpic de Bellevarde li va anar com a anell al dit a l’esquiador de Rossignol on va realitzar una primera mànega molt sòlida, gairebé sense errors, que li va valer un temps de 46 segons 69 centèsimes, a 2.18 del primer classificat a la baixada inicial, el corredor local Clement Noel. Va ser el dorsal més alt classificat per a la 2a tanda. Tota una declaració d’intencions.
A la 2a mànegaSalarich, que era la primera vegada que competia en aquesta Copa del Món de Val d’Isere, no es va acovardir i va realitzar una altra mànega neta atacant en tot moment que li va valer ser el 6è millor temps de mànega amb 46: 65 i un total d’1:33:34 que el va situar en una històrica 15a plaça final. El guanyador del SL va ser el francès Clement Noel marcant un temps total de 1:30:52. L’esquiador espanyol ha manifestat que “era difícil començar la temporada de millor manera i tenint en compte que l’any era de Jocs Olímpics espero molt de l’hivern 21-22”.
Era difícil començar la temporada de millor manera i tenint en compte que l’any era de Jocs Olímpics espero molt de l’hivern 21-22
A nivell històric de resultats similars, el també esquiador de la RFEDI Juan del Campo va aconseguir el 29 de gener de 2019 la posició 24a a l’eslàlom de Copa del Món de Schladming (Àustria). De fet, l’equip RFEDI disposa d’una plaça per competir a Copa del Món i la prova de la Val d’Isere va bascular la setmana passada entre el basc i el català. Finalment va ser Salarich qui es va emportar el gat a l’aigua i pels resultats ha sabut aprofitar a fons l’oportunitat.
Abans que ells, ens hem de remuntar a la dècada dels 80 on l’última vegada que un esquiador espanyol es va classificar per a una segona mànega d’eslàlom en una prova puntuable de la Copa del Món va ser Luis Fernández Ochoa a Heavenly Valley el 1988. Això permet afirmar que l’equip actual masculí de squí alpí de la RFEDI és el més fort en dècades el que és un recolzament a la feina discreta però seriosa i planificada dels esportistes, tècnics i direcció esportiva.
En aquest sentit, el director esportiu RFEDI, Olmo Hernán, ha afirmat que “és un resultat molt perseguit durant els darrers 30 anys, que per fi arriba. Quim s’ho mereixia fa temps i ara ho té, més força per continuar treballant tot l’equip”.
