Posem la taula d’snowboard a punt

set. 17, 2019 | TALLER

En sis passos tindrem la taula llesta per gaudir de l’snowboard amb les mateixes prestacions que el primer dia que ens vam comprar la taula dels nostres somnis.

Text: Celes Piedrabuena

Fotos: Jesús Martínez

Deixar la taula en mans d’un professional i que ens la posi a punt és bàsic per gaudir de la neu amb la màxima comoditat i seguretat. En aquests sis passos l’skiman Marc Gombau ens explica com fer-ho, una tècnica, uns passos a seguir, que no difereix gaire del que es faria amb uns esquís, només en els punts tractats al marge, en un requadre.

Fent la passadeta per treure la part oxidada i degradada de la sola i els cantells o bé perquè estem traient el sobrant del que hem tapat    

Aquí estem netejant el cantell i fent-lo, com aquell que diu. Com a la primera, estem netejant, fent tantes passades com faci falta, fins que els cantells estiguin fets

Aquí estem tapant les ratllades i tot. Estem omplint les ratllades amb plàstic, amb polietilè astruc, no és polietilè sintetitzat com el de la sola perquè el sintetitzat fon a uns 300ºC, l’astruc una miqueta amb menys temperatura. No fem servir el mateix polietilè perquè hem de treballar amb la mateixa temperatura per fondre’l, ja que si ho féssim fondríem el plàstic de la sola. Per això es fa servir l’astruc, que fon a una temperatura una mica més baixa. Ho fem a mà, però també hi ha màquines que ho fan  

Un cop hem tapat, ara trauríem el sobrant després d’haver tapat. Després, mirem com estan els cantells. Si s’han de tornar a repassar es repassen, passant-los per una llitja més fina per treure el pèl. Si es pogués rectificar —és a dir, fer-li estructura, fer-li dibuix a la sola— ho faríem. El problema és que les taules es deformen molt. A les que ja tenen les fixacions i un parell de baixades la taula ja no està plana, ja està deformada i passar-la per la rectificadora seria absurd

Aquí estem escampant la cera, que en el tema de les taules és més important encerar que amb els esquís. Si no s’encera el coeficient de lliscament cada cop va a menys, perquè la sola s’oxida. El fregament és major en una taula que en un esquí i l’oxidació també. L’oxidació és sola blanca, quan es comencen a posar blanques. Això blanc és l’òxid del polietilè

Un cop hem escampat la cera, la planxem escalfant la sola. No cal prémer. La planxa ja fon la cera. No per més prémer es fondrà abans. I després es rasca la cera. Ja tindríem la taula a punt

*Amb l’assessorament de l’skiman Marc Gombau. El trobareu a la botiga El Món de Granollers (www.elmonadventure.com)

La diferència entre fer uns esquís i una taula Els passos són els mateixos, l’únic que rectificar les taules —fer-hi el dibuix— és molt complicat perquè es deformen molt ràpid. Com que ja no estan planes, es faria un tros de dibuix en una banda i en l’altra. Amb els esquís, d’ençà que existeix el càrving, passa perquè les espàtules i les cues són molt amples i tenen també tendència a deformar-se més que si fossin més estretes. Tot depèn de l’amplada. Una taula és molt ampla i molt primeta en comparació amb un esquí, que és molt estret i molt ample. Les úniques taules que es poden rectificar, que se’ls hi pot fer un dibuix a la sola, són les de pista, les de bota dura, ja que són les que es deformen menys, perquè són una mica més estretes i una mica més gruixudes. Ofereixen més resistència i la majoria sí que es poden passar per la rectificadora.

La importància de les fixacions i els cargols       Tema fixacions. És molt important, quan poses la taula a punt, treure aquestes fixacions, desmuntar-les. Primer perquè no molestaran a l’hora de treballar i, si l’hem de posar per alguna màquina, s’han de treure. I segon perquè, si estan posades, els cargols xuclen la taula. A moltes taules es veuen les marques d’on van collats els cargols, que xuclen la taula cap endins. Hem de treure-les perquè la taula torni a la seva posició original, per poder-la devastar i tractar-la bé. I una altra cosa molt important és revisar els cargols de les corretges, ja que tenen tendència a afluixar-se i a perdre’s. Revisar també les corretges, ja que són de plàstic i, aquest, amb el temps, es degrada i es trenca.