El director general de la Reial Federació Espanyola Esports d’Hivern, Olmo Hernán, valora en aquesta entrevista la classificació i participació dels nou integrants dels Equips Nacionals als Jocs Olímpics de Milano-Cortina, a Itàlia, les seves opcions, així com les grans absències a aquesta cita única
En general, què suposa per a Espanya estar en aquests Jocs?
Olmo Hernán: Només arribar aquí ja és un mèrit enorme. Els criteris són superexigents i competim amb potències esportives i econòmiques que tenen una cultura de neu molt profunda. Nosaltres només podem competir fent les coses millor que ells: millor planificació, millor mètode i millors decisions. Darrere d’això hi ha anys de feina, de superar moltes traves i de creure que es pot ser aquí.
+ NOTÍCIA – De rècord, 11 esportistes catalans als Jocs Olímpics d’Hivern de Milà-Cortina 2026
P: Espanya arriba a aquests Jocs amb diverses opcions en surf de neu. És la modalitat on veieu més possibilitats?
R: Sens dubte. En surf de neu és on tenim més opcions reals, amb diversos esportistes mirant directament les medalles. Queralt Castellet sempre és candidata a medalla. La seva veterania, en aquests que ja són els seus sisens Jocs Olímpics, serà una referència clara en una modalitat on arriben joves molt forts. Tot i així, és difícil trobar debilitats en una esportista amb tants galons, tanta experiència i tanta capacitat per competir quan arriba el moment clau. És història viva del surf de neu espanyol i continua sent molt competitiva.
Només arribar aquí ja és un mèrit enorme. Els criteris són superexigents i competim amb potències esportives i econòmiques que tenen una cultura de neu molt profunda. Nosaltres només podem competir fent les coses millor que ells: millor planificació, millor mètode i millors decisions
P: Lucas Eguibar torna a estar a primera línia.
R: Lucas es mereix que els Jocs li tornin tot el que no ha tingut en edicions anteriors. Va a buscar les seves cambres Jocs en un molt bon moment, feliç, professional i amb molts recursos. Per mi és un dels clars candidats a portar una cosa important per a Espanya. Ha tingut una caiguda recent, però ja s’està començant a sobreposar, i això també forma part del seu caràcter competitiu.
P: També hi ha noms joves que conviden a somiar.
R: Sí, el cas d’Álvaro Romero és molt clar. Talent pur. En alguns trams pot ser perfectament el millor del món. Ara toca unir-ho tot i treure’n la millor versió, com ja ha demostrat a Mundials Junior ia Copa del Món. Si això passa, podem somiar molt alt amb aquest jove. I en el cas de Nora Cornell sent molt jove, ha preparat la cita a consciència. Hauria de poder estar a un nivell que continuï l’estela que va deixar Queralt a Jocs anteriors. Té feina, focus i ambició.
P: Passem a l’esquí alpí on Espanya arriba amb poques places.
R: Sí, és una pena no tenir més places. El sistema de places està pensat per a països grans i ens llasta molt. Fa 3 edicions de JJOO era molt fàcil tenir moltes places, ara ja no. Tenim molt de talent i molt poques oportunitats per mostrar-ho perquè són especialistes en modalitats concretes. Només competim en eslàlom, però ho fem amb solvència. Quim Salarich està en creixement i en una pista com Bormio es pot esperar qualsevol cosa. És un escenari exigent, però també molt propici per a esportistes amb unes característiques concretes.
P: També hi haurà Arrieta.
R: Arrieta arriba potser amb menys experiència però amb capacitat per mostrar un gran nivell d’esquí. Té marge de millora i una actitud molt competitiva. En uns Jocs, això compta molt.
P: Es queden fora diversos noms importants.
R: Les limitacions de plaça ens han deixat sense poder portar esportistes com l’Albert que està fent la seva millor temporada o l’Aleix que arriba sense sostre a la vista, que ara mateix podrien haver estat molt competitius. El cas d’Ander Mintegui és especialment dur, perquè una lesió l’ha frenat i haurà d’esperar al seu moment, tant de bo en els Jocs següents. I després hi ha Juan del Campo, que s’ha quedat molt a prop i al qual només se’l pot admirar per la seva capacitat de treball i la seva constància.
P: En esquí de fons el missatge sembla molt potent.
R: Sí, el fons demostra projecció i ambició. Pueyo està trencant rècords i tant Marc com Bernat vénen seguint el seu rebuf. Hi ha un equip tècnic increïble al darrere, que aporta una nova perspectiva a la manera d’entrenar i de gestionar el grup, d’una manera innovadora i molt moderna. És una feina de fons que comença a donar resultats gràcies a l’esforç de tothom.
P: En aquest context, la no presència d’Imanol Rojo què comporta.
R: Imanol és un grandíssim esportista, un dels millors fondistes de la història d´Espanya. En aquest cicle, a més, Espanya ha estat designada amb tres places olímpiques en fons, pels resultats de l’equip acumulats, cosa que ja és un pas important. Tal com estava previst des de l’inici del procés i com s’ha fet als Jocs de Pequín 22 i Pyeonchang 18, aquestes places s’han assignat utilitzant objectivament el rànquing de classificació olímpica, un rànquing de punts que es va publicar ahir i que acumula la puntuació del darrer any i mig sobre la base de resultats a Copa del Món, que és el. En aquest rànquing concret, a Imanol li ha llastat la seva posició, tot i que sabem que en proves de distància podria ser competitiu. És una llàstima no tenir una quarta plaça, perquè en aquest escenari estaríem parlant d’una situació diferent. Bernat Sellés i Marc Colell i sobretot Jaume Pueyo estaven al davant en aquest rànquing i esperem que puguin fer una bona representació del nostre país.
P: Mirant ja el proper cicle olímpic, amb la vista posada el 2030, com imagines la selecció espanyola d’aquí a quatre anys?
R: M’imagino uns Jocs amb un equip cada cop més integrat, més ampli i més sòlid. Tant de bo puguem veure Espanya sent competitiva en biatló i amb el freeride amb Nuria Castán, Abel Moga i un llarg etcètera totalment establert al programa olímpic, amb diverses opcions de modalitat, perquè hi ha base, hi ha cultura i hi ha joves que estan empenyent fort. Alhora, la idea és que els talents joves que ara estan arribant en alpí, estigui al seu millor moment, Aleix, Albert, Ander, Luken i qualsevol U21 poden ser protagonistes llavors. I en surf de neu i fons ja estiguin consagrats d’aquí a quatre anys i puguin atacar les medalles. I tot plegat amb una representació femenina d’alt nivell, cada cop més protagonista i determinant dins de l’equip.
