L’esquiadora alpina del FastHolaluz, Núria Pau, que enguany es va convertir en esquiadora alpina olímpica, ha anunciat avui que es retira de l’alta competició. La de Ribes de Freser acaba així la seva carrera com a esportista professional, tot i que seguirà vinculada al món de l’esquí. A principis de juny, Núria Pau celebrarà al seu poble, Ribes de Freser, un acte de comiat amb totes les persones que l’han acompanyat al llarg de la seva carrera esportiva i que l’han ajudat a fer realitat el seu somni d’infantesa: participar en uns Jocs Olímpics. Properament enviarem convocatòria de premsa amb el dia i l’hora de l’acte.
“Ha estat la decisió més difícil que he hagut de prendre mai. Ha estat més difícil decidir deixar l’esquí d’alta competició que decidir seguir endavant en les passades temporades en les que havia d’afrontar la temporada amb recursos privats, sense equip i amb moltes incerteses. Ho he estat meditant durant un temps perquè volia prendre la decisió correcte, ja que l’esquí de competició és el que més m’agrada i ha estat tota la meva vida. La meva idea era seguir després dels Jocs Olímpics, però en les últimes setmanes he considerat la opció de començar una nova etapa. Hi ha diferents motius pels quals he decidit deixar el món de l’alta competició. Un d’ells son totes les dificultats que haig d’afrontar cada temporada a nivell logístic, econòmic, físic i mental per no comptar amb els recursos necessaris, tot i tenir la sort de comptar amb el recolzament econòmic dels meus patrocinadors als quals estic molt agraïda: Rodi Motor Services, Skibox, Ecofrog, SAFE Formación, Descente, Colnatur, Fischer, POC, Coppel Dental i Munich, així com el suport de l’Ajuntament de Ribes de Freser i la Diputació de Girona”, afirma Núria Pau.
Ha estat més difícil decidir deixar l’esquí d’alta competició que decidir seguir endavant en les passades temporades en les que havia d’afrontar la temporada amb recursos privats, sense equip i amb moltes incerteses
“Però el motiu econòmic no és l’únic, ja que en les últimes temporades tampoc havia tingut els recursos necessaris per competir en condicions amb les millors del món i sempre he tirat endavant. En les últimes setmanes m’he plantejat si havia arribat el moment de canviar d’etapa, i finalment he decidit que sí. El fet d’haver aconseguit el meu principal objectiu, participar en uns Jocs Olímpics, també ha fet que em pugui plantejar nous objectius fora de la competició. Com a esportista d’elit, evidentment tenia altres objectius per complir i la idea inicial era seguir després dels Jocs, per la qual cosa ha resultat encara més dur prendre la decisió perquè deixo reptes i objectius per complir. Però ja tinc altres reptes i objectius en ment fora de la competició, així que afronto la nova etapa amb moltes ganes”, explica Núria Pau, una de les fundadores del FastHolaluz.
Ho he estat meditant durant un temps perquè volia prendre la decisió correcte, ja que l’esquí de competició és el que més m’agrada i ha estat tota la meva vida
“Tot i deixar l’esquí de competició, no m’allunyo del món de l’esquí. M’agradaria poder traslladar tots els meus coneixements i experiències a l’elit a les generacions que venen per poder seguir promocionant i fent gran l’esquí del nostre país. No deixo l’esquí de competició perquè l’hagi avorrit, al contrari, el segueixo gaudint molt i per això en la nova etapa que comença seguiré vinculada a aquest món que tant m’apassiona. Simplement canviaré de costat i ho viuré des d’una perspectiva nova i il·lusionant”, finalitza la de Ribes de Freser.
De Ribes de Freser a Pequín
Núria Pau va començar a esquiar als tres anys a la Vall de Núria i gràcies a la seva extraordinària progressió, als 12 anys entra a La Molina Club d’Esports, als 16 a l’equip català d’esquí alpí i als 17 a l’equip Júnior de la RFEDI. El 2017, es queda fora de l’equip espanyol per no complir els seus criteris i decideix viatjar sola a Sud-Amèrica durant tres mesos per aconseguir la puntuació necessària per poder entrar de nou a l’equip espanyol i poder lluitar així per a competir als Jocs Olímpics de Pyeongchang 2018.
En les últimes setmanes m’he plantejat si havia arribat el moment de canviar d’etapa, i finalment he decidit que sí
Torna com a campiona absoluta de Slalom especial i amb el rànquing mundial suficient per reincorporar-se a la RFEDI. Competeix al circuit de Copes d’Europa per poder entrar als seus primers JJOO i ho aconsegueix just una setmana després que aquests s’acabessin. Això no la desmotiva i aquella mateixa temporada finalitza en 16ª posició a les finals de la Copa d’Europa de Slalom a Soldeu, Andorra. La següent temporada, 2018/2019, la finalitza amb una destacada 36ª posició al Campionat del Món d’Are (Suècia); com a Campiona Absoluta de Bèlgica, Luxemburg i d’Espanya, en aquest cas finalitza en primera posició en totes les modalitats: Slalom, Gegant i Super Gegant. Uns resultats que li van proporcionar molta força i motivació per seguir lluitant pel seu somni olímpic.
La temporada 2019/2020 va ser complicada a causa de la COVID-19 que va obligar a finalitzar-la abans. Tot i això, Núria Pau va ser la única representant femenina de l’equip espanyol d’esquí alpí en la Copa d’Europa i del Món, aconseguint dos top 30 en Copa d’Europa, un a Andalo Paganella, Itàlia, i l’altre a Meiringen, Suïssa, i ser la 20 més ràpida en la secció del mur de la Copa del Món de Gegant a Sestiere, Itàlia. Després d’un any excepcional a causa del confinament i les conseqüències de la pandèmia, la Núria Pau es queda fora de l’estructura de la Real Federación Española de Deportes de Invierno, tot i comptar amb el seu suport per arribar als Jocs Olímpics de 2022.
Durant la temporada 2020/2021 va entrenar amb l’Equipe Limone, un equip del Piemonte que reunia totes les característiques que buscava per encarar les competicions a un màxim nivell i lluitar pel seu somni olímpic, després d’estar mesos parada a causa de la pandèmia. Tot i les dificultats causades per la COVID-19 i per afrontar la temporada a l’elit de l’esquí alpí mundial amb recursos privats, va ser una gran temporada per a la Núria Pau: vuitena a la Copa d’Europa d’Andalo (quedant primera en la segona màniga), entrant dins del top 30 en la primera màniga dels mundials de Cortina, quedant dins del top 30 en pràcticament totes les últimes Copes d’Europa de la temporada i aconseguint la posició 36 a la Copa del Món a Eslovàquia.
La temporada 2021/2022 era clau per a la esquiadora de Ribes de Freser, ja que era la temporada olímpica. Una temporada que va començar més tard de l’esperat a causa d’una lesió fruit d’una caiguda que va patir al final de la temporada 2020/2021 esquiant a Sierra Nevada en la que se li va sortir l’espatlla i es va trencar el nas. Per davant tenia cinc mesos de recuperació que va superar sòlidament però que la van allunyar de les pistes. Al setembre va tornar a esquiar i va recuperar les bones sensacions ràpidament. Un cop recuperada d’aquesta lesió, al final de la pre-temporada del 2021, va patir una petita lesió al turmell que no l’hi va permetre entrenar i competir tant com hagués desitjat.
Tot i això, la de Ribes de Freser es va recuperar totalment i va demostrar tot el seu potencial a la Copa d’Europa d’Orcieres, França, en la que sortia amb el dorsal número 40 i va aconseguir finalitzar la primera màniga en 27ª posició i la segona màniga en vuitena posició. Aconseguint així la posició número 18. Gràcies a aquest bon resultat i als de l’anterior temporada, Núria Pau va aconseguir el bitllet cap a Pequín per a competir en els seus primers Jocs Olímpics fent així el seu somni realitat. En el seu debut, la de Ribes de Freser sortia amb el dorsal 48 i va acabar en la posició 40 en la primera màniga però no va poder acabar la segona a causa d’una caiguda. Núria Pau va tancar la temporada olímpica revalidant el seu títol de Campiona d’Espanya de Slalom i quedant segona a la disciplina de Gegant.
