La vicepresidenta del Govern ha visitat el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat per veure i desitjar sort als esportistes que participaran en els Jocs Olímpics de París. La representació catalana estarà formada per 99 esportistes, 50 noies i 49 nois . Durant el cicle olímpic Tòquio-París (2022-2024), el Govern ha destinat més de 27 milions d’euros en beques per esportistes que volen arribar a l’elit
La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà Pons, ha visitat aquest matí les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) a Sant Cugat del Vallès per trobar-se amb els esportistes que s’estan preparant per participar en els Jocs Olímpics i Paralímpics. Durant la visita, la vicepresidenta ha destacat “l’enorme potencial” de l’esport català que, en aquesta edició comptarà amb una representació de 99 esportistes, 50 noies i 49 nois. “Vosaltres representeu el millor de l’esport català i us heu convertit en autèntics referents pels més petits”, ha dit. Així mateix, ha reiterat “l’aposta continuada del Govern per l’alt rendiment català” i ha recordat que en el cicle olímpic Tòquio-París (2022-2024), el Govern de la Generalitat ha destinat gairebé 28 milions d’euros perquè les i els esportistes arribin amb les millors condicions als Jocs Olímpics de París 2024. Concretament, durant la temporada 2023/2024, s’han destinat gairebé 4,7 milions d’€ en 282 beques per acompanyar els esportistes del CAR de Sant Cugat, i 6,5 milions d’€ per tot el Programa d’Alt Rendiment Català, que beneficia 5.534 esportistes, dels quals 545 reben una beca, en els 8 centres repartits pel país amb el suport de 100 entrenadors/es.
L’aposta del Govern va més enllà dels ajuts als esportistes, ja que en els últims anys s’ha aconseguit fer un salt endavant en la millora de les instal·lacions esportives i en el sistema de tecnificació. “Uns canvis, ha dit Vilagrà, que ha permès situar Catalunya en el mapa mundial”. Per la vicepresidenta, potenciar l’esport català ha estat i és una de les “prioritats” del Govern. “A l’inici de la legislatura vam dir que veníem a transformar el model esportiu i ho hem fet, no han sigut paraules buides”. En aquesta darrera legislatura, l’executiu ha impulsat un seguit de mesures que confirmen aquest canvi de model amb una aposta clara per l’esport femení, multiplicant per deu el seu pressupost; amb la creació d’una Taula de l’Esport i l’Activitat Física per treballar coordinadament amb el sector, o bé amb l’impuls d’un acord de Govern per prescriure l’exercici físic com a eina preventiva i terapèutica.
Per la seva banda, la secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula Paretas, ha remarcat que “el nombre de persones que practiquen esport a Catalunya ha augmentat notablement en els últims anys. En llicències femenines hem passat d’un increment anual de l’1,5% al 20% entre el 2021 i el 2023; mentre que en la totalitat de l’esport federat la crescuda ha estat del 22%”. I ha afegit que “aquesta acceleració que hem vist en l’esport base durant aquest període de temps està recollint els seus fruits a l’elit, perquè en els Jocs Olímpics de París tindrem la representació catalana més àmplia dels últims anys, amb una evolució ascendent que ja s’apropa a la màxima representació d’esportistes catalans en uns Jocs, que va ser a Barcelona ’92 amb 129 catalans”.
Durant la visita, la vicepresidenta ha fet un recorregut pels serveis i les instal·lacions esportives del CAR (piscina olímpica exterior, piscina interior, sala de tennis taula, sala de força, pista d’atletisme exterior, etc.), on ha pogut conversar i desitjar sort a les components de l’equip de natació artística i als jugadors de waterpolo, als gimnastes de trampolí David Vega i Noemí Romero; al grup de natació paralímpica -Miguel Luque, Toni Ponce, Sarai Gascón, Núria Marquès, Emma Feliu, Ariel Schrenk, Jose A. Marí, Jacobo Garrido-, i atletes paralímpics com Joel Martín (taekwondo) i Yassine Ouhdadi (migfondista), entre d’altres.
Aquest grup d’esportistes s’estan entrenant en el principal centre d’alt rendiment català per afrontar la cita olímpica (del 26 juliol a l’11 d’agost) i paralímpica (del 28 d’agost al 8 de setembre). La representació catalana en els Jocs Olímpics serà de 99 esportistes, 50 noies i 49 nois, mentre que en la competició paralímpica, a falta de concretar moltes classificacions, Catalunya podria tenir una trentena d’esportistes. A més a més, cal recordar que en els últims Jocs celebrats, els de Tòquio 2021, els esportistes catalans olímpics van participar en 4 de les 17 medalles obtingudes, mentre que, a la cita paralímpica, 22 esportistes catalans van participar en 15 de les 36 medalles obtingudes.
Uns Jocs Olímpics amb presència rècord d’esportistes catalans
Les participacions dels esportistes catalans en uns Jocs Olímpics segueix en alça. A Londres 2012, hi van participar 86 esportistes; a Rio 2016, en van ser 90; a Tòquio 2021, 95 esportistes; i enguany a París, 99.
D’altra banda, el total de disciplines esportives que tindran presència catalana són 25: atletisme (11), bàsquet (5), handbol (6), ciclisme MTB i en ruta (3), futbol (12), gimnàstica artística (3), gimnàstica trampolí (1), golf (1), hoquei (17), judo (2), natació (8), natació artística (5), pentatló modern (1), piragüisme d’aigües tranquil·les i eslàlom (2), rem (3), tennis (1), tennis taula (1), tir amb arc i tir olímpic (2), triatló (1), vela (4) i waterpolo (20).
