L’INEFC Barcelona ha acollit tres dies de tallers, debats, ponències i activitats, amb 600 participants, que han situat l’esport femení en el centre del tauler. La consellera d’Igualtat i Feminismes i la secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula, han participat en la cloenda d’una activitat que ha permès avançar en el camí cap a l’equitat de gènere en l’esport
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha presidit avui la cloenda del congrés ‘La igualtat en Joc’, que s’ha celebrat a l’INEFC Barcelona durant tres dies. Durant l’acte, la consellera ha destacat que les conclusions del congrés mostren “una radiografia de com opera el patriarcat en l’àmbit de l’esport”, amb “elements que són comuns a tot arreu”.
Entre ells, la consellera ha mencionat l’androcentrisme, que “ha fet que la salut esportiva s’hagi concebut només des del cos masculí” i que s’expressa també en les dinàmiques de lideratge i gestió. A més, Verge ha fet referència a les violències masclistes i LGBTI-fòbiques, “un element inherent al patriarcat” que cal prevenir, acompanyar i reparar. També ha parlat de la pressió estètica, del fet que els cossos de les esportistes siguin encara vistos com un “objecte de consum”, de la invisibilitat de les esportistes en els mitjans de comunicació i de l’assetjament amb connotacions sexistes que reben les àrbitres.
Una “normalitat patriarcal” que es contraposa a la potència de la “normalitat feminista”, un “espai de llibertat per a totes i tots”, en paraules de la consellera. En aquest sentit, Verge ha insistit que “quan parlem d’igualtat no parlem només de dones”, sinó que l’objectiu és tenir en compte la diversitat del conjunt de la societat. Al final de la seva intervenció, la consellera ha subratllat: “Tenim la diagnosi i tenim propostes de solució, i ara es tracta d’implementar-les”. “No és de justícia que se’ns demani més temps; hem d’accelerar, accelerar i accelerar per avançar cap a una societat plenament feminista”, ha conclòs Verge.
Han estat tres dies intensos, amb 630 participants de 126 entitats, amb diàlegs, ponències, tallers, taules rodones i un total de 59 comunicacions i 35 membres del comitè científic. El congrés, organitzat per l’INEFC per encàrrec de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, amb la coordinació dels Departaments de la Presidència i d’Igualtat i Feminismes, ha comptat amb la presència d’especialistes internacionals en gènere i esport de reconegut prestigi amb la voluntat d’augmentar el reconeixement de l’esport femení a Catalunya.
Segons la secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula i Paretas, el congrés ha permès visualitzar que “estem generant complicitats i estem canviant imaginaris” en el món de l’esport. “En l’esport femení, avançar en les polítiques d’igualtat és la suma de moltes coses, no és fruit d’un sol esdeveniment”, ha dit, i ha reiterat el concepte d’esport circular: “L’esport federat, l’escolar o d’elit per si sols no tenen sentit, sinó que formen part d’un cercle que es retroalimenta”. “L’esport és un tresor perquè és una eina de transformació social que pot arribar a tothom i a tot arreu”, ha conclòs. Les conclusions serviran per elaborar un Pla d’impuls de l’esport femení, que reculli la feina duta a terme i defineixi noves actuacions del Govern per millorar-lo i potenciar-lo.
Conclusions: accelerar i canviar imaginaris
Pel que fa les conclusions dels tres dies, les codirectores del congrés, Susanna Soler i Anna Vilanova, han destacat que “la pràctica feminista ens aporta una joia alliberadora” i que s’hi ha volgut crear “un espai de trobada, d’intercanvi, per abordar preguntes”. Una de les principals conclusions que han extret del congrés ambdues investigadores és que “ens cal accelerar i canviar imaginaris”. I per avançar, les codirectores han assegurat que calen impulsos des de la governança, amb sensibilització i educació; des del lideratge, amb una redefinició del model vigent; des dels homes, que han de reconstruir-se, i des dels models i referents, amb atenció a les xarxes socials i els mitjans de comunicació, tenint clar que la repercussió és fonamental.
A més, segons les codirectores, cal tenir en compte que el col·lectiu adolescent és essencial per aconseguir arribar al cim i assolir la igualtat plena. I és importantíssim projectar una mirada interseccional que tingui en compte totes les categories socials, culturals i racials, amb especial èmfasi als segments en risc d’exclusió. Per acabar, les codirectores han insistit que des de la salut, amb perspectiva de gènere, i també des de l’educació s’hi pot jugar un paper cabdal. L’educació física ha de ser un motor de canvi amb perspectiva de gènere per assolir que les persones professionals del futur tinguin en compte aquesta nova mirada integradora. “Podem transformar l’educació física, l’activitat física i l’esport, i mitjançant l’educació física, l’activitat física i l’esport podem transformar la societat”, han conclòs.
La tercera i última jornada s’ha iniciat amb la ponència “Les dones en l’entrenament esportiu”, a càrec de Nicole LaVoi, del The Tucker Center for Research on Girls & Women in Sport de la Universitat de Minnesota, que ha destacat que les dones es troben infrarepresentades com a entrenadores, una situació que cal revertir amb els homes com a aliats i canviant la situació per a empoderar-les. A continuació, les persones assistents han pogut celebrar diversos tallers col·laboratius al voltant de les masculinitats, la prevenció de les violències sexuals, la comunicació per al canvi, la igualtat en l’esport des de la gestió local, els plans d’igualtat en les organitzacions esportives i, finalment, l’esport i la salut amb perspectiva de gènere.
Tots els materials, amb notes de premsa i resums de les ponències dels tres dies de Congrés, es poden trobar al web del Congrés, així com el vídeo promocional i fotos de les diferents activitats celebrades.