No és la més alta i sí la més perillosa. El K2 és un dels cims que tot bon alpinista somia amb coronar alguna vegada en la seva vida, una muntanya fantàstica, èpica i meravellosa, però molt traïdora també, com ho demostra el fet que estigui considerada molt més perillosa que el sostre del món, l’Everest (8.848 metres), però tot i així hi ha alguns valents que s’atreveixen a baixar-la esquiant. Alguns ho han aconseguit –l’italià Hans Kammerlander o el nord-americà Dave Watson, tot i que ho van fer des de uns 400 metres per sota del cim–, però altres han perdut la vida en l’intent, com l’italià Michele Fait o el suec Fredrick Ericsson.
Però, tot i els perills que l’envolten, Andrzej Bargiel va abandonar la seva Polònia natal i va posar rumb a l’Himalaia per intentar ascendir i descendir amb èxit la segona muntanya més alta del món, que per a molts escaladors marca un abans i un després en el seu currículum esportiu.
A la segona, la vençuda
Però ell es va preparar a consciencia, es va rodejar d’un equip de confiança i va saber esperar el seu moment, perquè de fet aquesta era la segona expedició que intentava per dur a terme el seu somni, ja que la primera va haver de recular degut a les altes temperatures i a les altes temperatures. I li va quedar tant mal gust de boca que va tornar aquest passat mes de juliol i va fer el ple.
El K2, la segona muntanya més alta del món, està considerada molt més perillosa que l’Everest
Als seus 30 anys, i després de l’experiència viscuda, va estar algunes setmanes aclimatant-se, per iniciar l’intent definitiu el 19 de juliol. Una aproximació que tenia pensada dur a terme amb el seu company d’expedició Janusz Golab, qui no el va poder acompanyar per dolors a l’espatlla. Quatre dies més tard va coronar el K2 sense l’ajuda de l’oxigen i un cop dalt de tot va gaudir uns segons del paisatge i tot seguit es va cordar les botes, les va calçar als seus esquís i va iniciar un espectacular i perillós descens. Primer va dirigir les espàtules dels seus esquís per la ruta Cesen, després va travessar enormes seracs –blocs de gel– a través de la perillosa Messner Traverse fins a l’escarpada cadena de roques cap a la ruta Kukucka-Piotrowski.
[GALERIA DE FOTOS AMB LES MILLORS IMATGES D’AQUESTA AVENTURA]
Va estar més de set hores baixant, incloent l’aturada que va fer en el campament 4, a 8.000 metres, per esperar que el temps millorés, per finalment completar una baixada de 3.600 metres, que es diu aviat.
Jove, però experimentat
A qui no el conegui igual li sorprèn que un jove com en Bargiel, de 30 anys, hagi fet el que va fer, però el seu cognom sí que és conegut en el món de les expedicions i l’aventura. Té el rècord en la Elbrus Race –una competició d’esquí de muntanya que es disputa a la muntanya més alta d’Europa, l’Elbrus, de 5.642 metres–, va ser distingit fa dos anys amb el prestigiós premi Leopard i té una llarga experiència a l’hora d’esquiar altres muntanyes de referència, com ara el Broad Peak (8.051m), el Shisha Pangma (8.013m) i el Manaslu (8.156m) i quan no està embolicat en alguna aventura està a la seva Polònia natal amb es seus germans Gregorz i Bartek entrenant.
Bargiel va coronar el K2 amb esquís i va fer un descens de 3.600 metres de desnivell
Una base, una experiència, que li dona un coneixement bàsic que li permet entendre la muntanya millor que ningú. “Era completament conscient dels perills que hi havia en tot moment. Necessitava una bona visibilitat i excel·lents condicions de neu. Era bàsic tenir molta experiència, de forma que agafant com a referència els teus coneixements i la informació que s’obté d’observar la natura, es pot trobar el moment idoni per moure’s i actuar a la muntanya”, recorda mentre sembla que per uns moments torni a ser allà, a l’escenari d’aquesta aventura que ara podeu gaudir.
