El Departament d’Igualtat i Feminisme i el Departament d’Esports impulsaran 15 accions, com ara la investigació i el monitoratge del racisme a l’esport, així com tot un ventall de jornades per formar els gestors esportius i campanyes per sensibilitzar la ciutadania. Es crearan protocols i codis ètics per fer de l’esport un espai lliure de discursos d’odi, compromís que també es farà extensiu als clubs i federacions, i es fomentarà una xarxa de suport per a esportistes racialitzats
El Govern ha aprovat l’estratègia per prevenir i combatre el racisme i els discursos d’odi en l’àmbit esportiu. El pla d’actuació inclou 15 mesures que portaran a terme conjuntament el Departament d’Igualtat i Feminisme i el Departament d’Esports per posar en relleu valors com el respecte i la tolerància i per evitar els diferents tipus de discriminacions que es produeixen en entorns esportius.
Amb aquesta estratègia, l’executiu pretén erradicar actes de racisme i els discursos d’odi en els entorns esportius que afecten la convivència i la cohesió social. Són situacions que alhora perpetuen estereotips, actituds intolerants i exclusió cap a les persones racialitzades o que no encaixen en els estàndards dominants.
Esports i Igualtat i Feminisme treballaran conjuntament per garantir un entorn inclusiu, tolerant i respectuós per a tothom partint de la concepció de l’esport i l’activitat física com una eina de cohesió social i de transmissió de valors capaç de construir una societat lliure de qualsevol situació de discriminació.
En el cas del racisme, on s’incidirà especialment, s’evidencia que influeix directament en l’accés i la pràctica de l’activitat física, ja que les persones discriminades poden tenir menys oportunitats per participar en esports organitzats i activitats recreatives saludables.
Les quinze accions es duran a terme en aquesta estratègia són les següents:
1. Impulsar el projecte “Jo sempre hi guanyo” en els Consells Esportius de Catalunya per donar als valors i comportaments adequats la mateixa importància que al resultat esportiu durant les competicions.
2. Organitzar jornades de sensibilització en matèria de racisme en l’esport.
3. Impulsar estudis sobre esport, drets humans, discursos d’odi i racisme.
4. Impulsar la recerca sobre l’impacte del discurs d’odi i la discriminació en la salut mental dels esportistes.
5. Impulsar la formació del defensor de la protecció dels menors d’edat en matèria d’antiracisme.
6. Impulsar una marató de hackers (hackató) contra el racisme en l’àmbit esportiu per crear eines digitals que ajudin a detectar, prevenir i eliminar els discursos d’odi en els espais esportius virtuals.
7. Celebrar les jornades ‘Més ESPORT i Menys ODI’.
8. Impulsar la formació en diversitat cultural i drets humans per a gestors esportius.
9. Aconseguir l’adopció d’una carta de compromís antiracista per a clubs i federacions esportives.
10. Fomentar el compromís de les federacions i clubs esportius en matèria de drets humans i racisme.
11. Incorporació de la perspectiva de gènere interseccional i drets humans en tots els nivells de l’àmbit esportiu amb una mirada transversal.
12. Impulsar programes d’acollida per a persones migrades i refugiades dins de l’esport.
13. Fer difusió dels canals de denúncia existents.
14. Col·laborar amb organitzacions internacionals, com ara LALIGA o la UNESCO, per a la defensa dels drets humans en l’esport.
15. Monitorar els discursos d’odi i els discursos racistes als recintes esportius.
Una de cada tres persones a Catalunya pateixen algun tipus de discriminació
L’Enquesta sobre discriminacions a Catalunya, feta pel Departament d’Igualtat i Feminisme durant l’any 2024, mostra que un 33% de les persones reconeixen haver patit experiències discriminatòries. Aquesta xifra augmenta fins al 58% en el cas de persones gitanes o negres, al 54% en el cas de persones d’origen asiàtic i al 53% en persones magrebines o àrabs.
En un context com el de Catalunya, on la diversitat cultural és un element fonamental de la societat, aquestes pràctiques són especialment greus, ja que obstaculitzen el desenvolupament d’una comunitat equitativa i respectuosa amb les diferències. En el context català, s’han detectat discriminacions envers les persones gitanes, les persones migrants d’orígens extracomunitaris i els seus fills, les persones musulmanes i d’altres confessions religioses històricament minoritzades i les persones que són llegides com a no blanques respecte a la majoria social hegemònica.
Així mateix, el Pla d’acció de la Unió Europea contra el racisme per al període 2020-2025 reforça les accions legislatives, polítiques i pressupostàries en la lluita contra la discriminació, el racisme, la xenofòbia i altres tipus d’intolerància a escala europea i insta els estats membres de la Unió Europea a garantir la cooperació activa dels diversos organismes, institucions i organitzacions a escala nacional.
En aquest sentit, assenyala que l’anàlisi i l’abordatge de les arrels històriques del racisme estructural han de ser objecte d’un interès i una acció renovats, sobretot en l’àmbit de l’educació, els mitjans de comunicació, l’esport i la cultura.
