Blanca Fernández Ochoa va impulsar l’esport femení a Espanya gràcies a la seva medalla als Jocs Olímpics d’Hivern a Albertville, França, el 1992. El bronze de Blanca a l’eslàlom (SL) va ser la segona medalla per a Espanya en uns Jocs d’Hivern, la primera, l’havia aconseguit el seu germà, Paco Fernández de Ochoa, a Sapporo 1972 amb l’or també a SL just 20 anys abans que la seva germana. Tots dos van ser peces clau per situar els esports de neu al mapa d’Espanya. Van donar a conèixer els esports d’hivern al país i alhora les estacions d’esquí espanyoles al món i van crear esperança i il·lusió al sector de la neu.
Blanca es va passar pràcticament tota la vida pujada a uns esquís. Va participar en els seus primers Jocs Olímpics d’Hivern a Placid 1980, Estats Units, amb 16 anys en què va ser la 18 al gegant (GS). Va passar per Sarajevo 1984 amb 20 anys obtenint una magnífica sisena posició que va deixar clar que era una esquiadora que faria història. De fet a la 1a mànega d’aquesta prova a l’antiga Iugoslàvia havia marcat el tercer millor temps pel que tenia la medalla a tocar. En els Jocs de Calgary 1988 va arribar ja com una esquiadora de primeríssim nivell i va caure a la segona mànega del GS quan era clara favorita ja que havia marcat el millor temps a la primera. Al SL va realitzar una molt bona competició aconseguint la cinquena plaça. En els que van ser els seus quarts i definitius JJOO, Albertville 1992, a França, l’esquiadora de Cercedilla va aconseguir el seu objectiu penjant-se el bronze al SL.
L’esquí a Espanya és el que és pel llegat de Paco i Blanca. Per això moltes dones han volgut esquiar i després competir. María José Rienda, Carolina Ruiz i altres esquiadores que han seguit la seva estela. Va ser una líder que va saber il·lusionar les esportistes joves
Sens dubte, els anys de durs entrenaments i molta dedicació van ser claus en el seu èxit. El 20 de febrer de 1992 a Albertville Blanca va marcar un abans i un després a l’esport femení espanyol. Va ser la primera dona espanyola a aconseguir una medalla olímpica, tant als esports d’hivern com a l’estiu. El van acompanyar al podi l’austríaca Petra Kronberger amb l’or i la neozelandesa Annelise Coberger amb la plata. El 1985 va aconseguir a Vail (EUA) la primera victòria d’una esquiadora espanyola a la Copa del Món.
En total va guanyar a més quatre competicions de la Copa del Món: a més del GS de Vail i als SL de Sestriere (ITA-1987), Morzine (FRA-1990) i Lech (AUT-1991). Va aconseguir pujar a un total de 20 podis a Copa del Món. Es va retirar de la competició el mateix any que va guanyar la medalla i la seva última competició oficial van ser els Campionats d’Espanya del 1992 a Baqueira Beret.
La medalla de Blanca va ser la demostració de la perseverança, la lluita i el treball continu per complir el seu objectiu esportiu
La seva germana, Lola Fernández Ochoa, impulsora de la Fundació Blanca-Suport a l’Esportista d’Elit considera que “l’esquí a Espanya és el que és pel llegat de Paco i Blanca. Per això moltes dones han volgut esquiar i després competir. María José Rienda, Carolina Ruiz i altres esquiadores que han seguit la seva estela. Va ser una líder que va saber il·lusionar les esportistes joves”.
A això afegeix: “La nova Fundació, que està a punt de presentar-se, és una idea que sorgeix per ajudar els esportistes encara en actiu i per oferir suport psicològic i professional a l’esportista una vegada es retira”. Per donar l’homenatge que mereixen Blanca Fernández d’Ochoa i el seu germà Paco, es faran diversos actes a Cercedilla per commemorar els 50 i 30 anys de les medalles dels Fernández-Ochoa. Tindran lloc el dia 21 de febrer a les 19:00 h al Museu de l’Esquí, entre d’altres actes d’aquesta setmana de febrer. També s’han dut a terme, al llarg d’aquest hivern, diverses xerrades a col·legis de la Serra de Madrid per explicar qui van ser la Blanca i el Paco i la seva importància.
D’altra banda, la RFEDI ja ha organitzat dues edicions del Trofeu FIS Blanca Fernández Ochoa d’esquí alpí on cada desembre es reuneixen els millors esquiadors per disputar una de les primeres competicions del calendari i alhora rendeixen tribut a l’esportista morta el 2019. May Peus, president de la RFEDI, va afirmar que “la medalla de Blanca va ser la demostració de la perseverança, la lluita i el treball continu per complir el seu objectiu esportiu”. El responsable de la federació va expressar que “la Blanca sempre la recordarem per la seva gran capacitat de treball, fortalesa i per ser la primera dona que porta una medalla olímpica a Espanya, tant d’hivern com d’estiu. Moltes nenes i dones s’han fixat a Blanca per poder aconseguir allò que ella va transmetre”. l’exesquiador de l’equip nacional i actual responsable federatiu recorda quan ell “estava a l’equip juvenil, i teníem la sort d’entrenar al costat de Blanca, a les glaceres sempre era un exemple a seguir, era la primera a arribar a pistes i la última a marxar.”
