Ana Alonso: “El meu pare va morir en un accident de muntanya i en el meu interior sabia que havia de començar a fer skimo”

Si hi ha un exemple de superació, aquest és el d’Ana Alonso (Monachil, Granada, 1994.12.07). Ni el trencament d’una cama a la Pierra Menta ni dues operacions de cor van poder amb la passió que sent per l’esquí de muntanya. La Skimo Team Manager d’Atomic tancava el Campionat d’Espanya celebrat a Boí Taüll amb dues medalles d’or i una de plata.

Quin balanç fa de l’Campionat d’Espanya que s’ha disputat a Boí Taüll?

Al Campionat d’Espanya vaig arribar amb un bon pic de forma i ara espero poder mantenir-lo en les següents cites de la Copa del Món. Seguir així, en aquesta bona línia, ja que cada vegada m’he anat trobant millor des que va començar la temporada. Estic contenta de com està anant tot, la veritat.

La veritat és que a Boí va tenir una actuació gairebé perfecta.

Sí. En relleus, amb Pablo Ruiz, Nico Molina i Mario Casares vam aconseguir portar a Andalusia al més alt amb la medalla d’or. Vaig aconseguir el títol també en Individual, modalitat en la qual tornava a competir després de quatre anys després de tenir algunes lesions, per qüestions de salut i de la Covid. Va ser com un somni emportar-me el títol de la cursa més important a nivell nacional. I en Vertical vaig acabar contentíssima amb la medalla de plata i com he vaig trobar, de sentir-me més competitiva que en les proves verticals anteriors d’aquesta temporada. Llàstima que el Campionat d’Espanya Sprint se suspengués pel vent.

VAIG VEURE QUE GRÀCIES A L’ESQUÍ DE MUNTANYA PODIA CONNECTAR MOLT AMB LA NATURA D’UNA FORMA MÉS DIRECTE

Perquè, com va començar amb l’esquí de muntanya?

Vaig començar a practicar esquí de muntanya a l’any 2015, bàsicament per persones pròximes a mi, abans havia practicat esquí de fons, arribant a estar a l’equip nacional i disputant proves de la Copa d’Europa. Quan vaig començar a fer esquí de muntanya em va agradar bastant. I en l’any 2016 ja vaig fer algunes curses de la Copa d’Espanya i després ja vaig passar a la Copa del Món.

Però l’amor per la muntanya sí que es respirava a casa seva.

El meu pare era guia de muntanya. És cert que a casa sempre havia sentit a parlar de l’esquí de muntanya, però jo no ho havia practicat abans. El meu pare va morir en un accident de muntanya i en el meu interior sabia que havia de provar el skimo. A poc a poc em vaig anar introduint i vaig veure que gràcies a l’esquí de muntanya podia connectar molt amb la natura d’una forma més directa, que és el que t’aporta aquest esport.

DESPRÉS DE GUANYAR TRES MEDALLES ALS CAMPIONS D’ESPANYA ESPERO MANTENIR EL NIVELL A LA COPA DEL MÓN

I el salt a la competició, com va ser, perquè una cosa és practicar esquí de muntanya per plaer i una altra ia donar el salt a la competició.

Vaig començar a competir en el 2016 amb la selecció andalusa, i a fer les Copes d’Espanya. Com era Sub23 em va anar bé i a la fi d’aquesta mateixa temporada la selecció espanyola em va portar a la Copa del Món, i em vaig emportar una gran experiència. Llavors, vaig veure la realitat de l’esquí de muntanya, el nivell que hi havia, on era i el que em quedava per millorar.

Un inici prometedor que no va ser fàcil, tinc entès, i que a més va tenir algun que altre episodi dramàtic.

Sí, sí. A la fi de l’2017 em vaig trencar la cama baixant a la Pierra Menta. Després vaig fer una bona rehabilitació, però quan vaig tornar a la competició al 2018 vaig començar a patir taquicàrdies i em vaig haver de operar dues vegades de el cor. Ara ja estic bé. No era una cosa greu, però no em deixava entrenar i tampoc competir.

I la prova d’aquesta normalització van ser els seus resultats.

Sí, perquè en l’any 2019 vaig aconseguir quedar dues vegades entre les deu millors a la Copa del Món, uns resultats que em van fer estar molt contenta. No vaig poder competir en el Campionat d’Espanya al caure malalta, però l’any passat vaig fer cinquena a la Copa del Món. Aquesta temporada estic amb moltes ganes, ja que la passada amb tot això del coronavirus no la vam poder acabar.

QUE ATOMIC ET DONI UNA OPORTUNITAT A L’EQUIP INTERNACIONAL ÉS EL MÀXIM AL QUE PODIA ASPIRAR

On destaca més? Quina modalitat se li dóna millor?

La modalitat que em va millor és la de l’esprint, igual perquè és una prova curta i fàcil d’entrenar, en la qual no influeixen tants condicionants tècnics, com els que podem trobar a les baixades. A Espanya tenim menys nivell perquè no trobem llocs amb tant desnivell i l’esprint amb que tinguis 200 metres de desnivell ja el pots entrenar bé. Aquesta va ser la modalitat en la qual vaig aconseguir el 5è lloc a la Copa del Món.

I, què va representar per a vostè aquest any haver fet el salt i passar a ser una més dins de l’equip internacional de la marca Atomic?

La veritat és que quan m’ho van dir em va agafar per sorpresa, no m’ho esperava, i més en un any tan estrany com aquest pel coronavirus. Però aquesta notícia em va motivar moltíssim, perquè a la fi està sent tot molt difícil, i que una marca com Atomic et d’una oportunitat en l’equip internacional és el més alt al que pot aspirar un esportista. Em va donar tota la motivació que necessitava per començar la temporada amb moltes ganes.

Per arribar en òptimes condicions a les primeres competicions, quins aspectes dels seus entrenaments treballar més?

Com sé el que em va bé, que és el sprint, estic focalitzant els meus entrenaments en aquesta modalitat. Vull centrar-me en ser més ràpida, però també vull ser millor en les altres disciplines, millorar en els descensos.

L’ESQUÍ DE MUNTANYA ES UN ESPORT MOLT BONIC, EN EL QUÈ EL CONTACTE AMB LA MUNTANYA ÉS MOLT DIRECTE, PERÒ NO DEIXA DE TENIR ELS SEUS RISCOS

Parlava de la Covid-19, i penso que aquest pot ser un any en què en plena pandèmia l’esquí de muntanya vagi a més, ja que està clar que és més segur davant dels possibles contagis.

Sens dubte, és més segur, perquè a la fi a la muntanya hi ets a l’aire lliure i no et cal agafar un remuntador i ajuntar-te amb gent que no coneixes. Segurament aquesta temporada hi haurà més persones que surtin a la muntanya a practicar esquí de muntanya.

Quins consells donaria a aquestes persones que poden debutar al skimo?

Que vagin amb cap, sempre amb algú més experimentat i que els pugui guiar. Es tracta d’un esport molt bonic, en què el contacte amb la natura i la muntanya és molt directe, però que no deixa de tenir els seus riscos.

Per cert, ¿amb què esquí d’Atomic competeix i entrena?

Porto els esquís Backland Ultimate 65 per entrenar i competir, i estic molt contenta amb ells. Trobo que es tracta d’un esquí que encara que sigui dur gràcies a l’rocker pots esquiar de forma més còmoda. En el meu cas, sóc una de les poques noies que porta uns esquís curts de 1,60, però jo ho prefereixo, ja que em dóna més confiança a l’hora de les baixades. També tinc els Backland 78, que els utilitzo per fer alguna excursió a la primavera o alguna travessia més llarga, amb els quals em trobo més a gust baixant i em transmeten una confiança més gran.