El Pirineu català vol anar més enllà dels límits en el seu gran any de l’esport

febr. 24, 2023 | DESTACATS, NOTÍCIES

El Niu de la Àliga al cim de la Tosa d’Alp va acollir el tret de sortida de l’any Europeu de l’Esport al Pirineu Català amb una crida a aprofitar una oportunitat única per reforçar la identitat històrica esportiva del territori.

“Tenim un potencial enorme i de creixement si caminem plegats i les moltes coses que fem les fem junts i amb una visió global. Ens hem de convèncer que la competència no és la comarca del costat, són les estacions de muntanya europees”, diu Albert Piñeira, president de PIRINEU CATALÀ – COMUNITAT EUROPEA DE L’ESPORT

El Niu de l’Àliga al cim de la Tosa d’Alp ha estat el punt de trobada pel tret de sortida de l’any Esportiu del Pirineu 2023 en el marc del projecte PIRINEU CATALÀ assolit pel territori des que el Parlament de la Unió Europea entregués la bandera d’aquesta capitalitat amb la finalitat d’enfortir, unificar i donar una identitat pròpia a la seva cultura i projecció esportiva. L’acte de presentació ha estat una gran oportunitat perquè les administracions, autoritats i esportistes hagin fet palesa la seva voluntat d’apostar per aprofitar una ocasió única per consolidar el Pirineu Català com a motor de l’esport més identificat amb la muntanya, la natura i la sostenibilitat mediambiental des de la cooperació i l’entesa.

Així ho va destacar el president de PIRINEU CATALÀ – COMUNITAT EUROPEA DE L’ESPORT, Albert Piñeira, que va ser qui, com a alcalde de Puigcerdà va iniciar i aconseguir la nominació l’any passat. “Tenim un territori extraordinari quant a equipaments, 3.763 en total, que significa l’11,7% de Catalunya amb només 175.000 habitants, dels quals més del 74% fem activitat física regular, per 59% a la resta, a més d’aportar a l’alta competició, a tots els nivells, més esportistes i clubs. També liderem amb el 33% els espais esportius del país. Només en visitants a les nou estacions d’esquí hem rebut 2,3 milions. I, és més, -va dir- podem créixer i anar més lluny si caminem plegats. Tenim un enorme potencial. Fem moltes coses, sí, però sense una visió global. Dit d’un altra manera, no les fem junts. És per això que ser Comunitat Europea de l’Esport ens ha d’ajudar a canviar aquest xip, no tendir a competir sinó a cooperar. D’alguna manera ens hem de convèncer que la competència no és la comarca del costat, són les estacions de muntanya europees”, va acabar, engrescant tothom a superar el repte de fer valer com a comunitat el veritable valor del Pirineu Català. “Hem de saber -va afegir- promocionar-nos fora, a Europa, perquè podem ser una referència com qualsevol altre territori de muntanya”.

Per la seva banda, Carles Aderà, Alcalde d’Alp, va destacar l’amplitud i idoneïtat del projecte i la multi-participació de tots els municipis; Toni Sanmartí, Director de Turisme i Muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat, es va referir a la nominació com “un reconeixement i no una sorpresa que ha estat possible gràcies a haver treballat conjuntament. Pot ser que sols anem més ràpid, però acompanyats anem més lluny”, tot exposant com a claus de futur la voluntat de Ferrocarrils d’apostar per la sostenibilitat i la biodiversitat i transformar en territori neutre de carboni 2030 la seva amplia àrea de presència i d’influència al Pirineu. Aviat -va dir- la Vall de Nuria serà una zona d’emissions zero”.

Pere Sust, com a president de la Fundació Catalana per a l’Esport, va recordar el procés i la feina feta davant l’Associació de Ciutats Europees de l’Esport (ACES), organisme que atorga la denominació de vila, regió i comunitat Europea de l’esport. “Aquest s’ha convertir en el més gran repte que mai ha enfrontat ACES, doncs el Pirineu aplega el major nombre de Municipis (163) i la coincidència de, si més no, divuit competicions d’alt nivell internacional, alguns d’ells d’abast mundial. Ens hem de felicitar perquè els deu Consells Comarcals presents hi van votar de manera unànime a favor”.

En aquesta línia, la totalitat dels intervinents van aplaudir el fet de la voluntat, també unànime, dels organismes implicats en posar-se d’acord i a favor de la iniciativa: Generalitat de Catalunya, Diputacions de Girona, Lleida i Barcelona, Consells Comarcals, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Agència Catalana de Turisme i Fundació Catalana de l’Esport.

A la taula rodona celebrada amb motiu de la presentació hi van participar representants de tota l’àmplia gamma d’esports, activitats i iniciatives que, en el seu conjunt, han aconseguit convertir les serralades pirinenques en un escenari inesgotable d’emocions i d’aventura, lleure, entreteniment, espectacle, competicions de màxim nivell, diversió i tot tipus de turisme relacionat amb un territori i entorn natural únic.

Tots ells, moderats per la periodista de TV3 Rosa Talamàs, van destacar les enormes possibilitats de creixement i de millora en la línia de desenvolupament i de progrés històricament acreditada al Pirineu Català i que, també hi van coincidir, pot accelerar el fet de compartir i fer servir com una eina de perfeccionament i estímul la tracció de ser COMUNITAT EUROPEA DE L’ESPORT al llarg d’aquest any tan especial.

Marc Pinsach, entrenador del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya; Xavier Perpinyà, director de La Molina; Mati Heras, tècnica del Consell Esportiu de la Cerdanya; Silvia Puigarnau, directora de l’INEFC de la Seu d’Urgell; José Antonio Hermida, esportista olímpic en la modalitat de BTT i promotor d’esdeveniments esportius al Pirineu; David Vallvé, director del servei d’Esports de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell; Jaume Pueyo, esportista olímpic d’esquí de fons; Pere Porta, president Associació Esportiva SEDIS bàsquet Seu d’Urgell; Laura Penya, jugadora Associació Esportiva SEDIS bàsquet Seu d’Urgell; Xavier Travé, del Parc del Segre de la Seu d’Urgell; i Raúl Capdevila, esportista paralímpic deficient visual com a guia i organitzador d’esdeveniments esportius al Pirineu, van aportar al Niu de l’Àliga el recent estrenat esperit de caminar, més que mai plegats, a favor de potenciar la vessant esportiva del Pirineu Català.