Vallter 2000, l’estació multidisciplinar

Vallter 2000 és un clar exemple de com una estació d’esquí pot reorientar la seva proposta cap a les noves tendències de muntanya sense perdre de vista la font principal dels seus ingressos: l’esquí alpí.

Vallter sempre ha estat una estació especial i molt familiar, condicionada per la seva ubicació, tant per quan les coses van de cara com quan es gira la truita. I és en aquests moments en els que cal fer un plantejament de la situació, tal com va passar la temporada 2012/2013, una campanya que va ser força dolenta, tant que va provocar un replantejament del negoci. “S’havia de fer alguna cosa”, recorda l’Enric Serra, director de l’estació des de l’any 2007. “Aleshores teníem i tenim poques possibilitats de produir neu perquè disposàvem d’una xarxa d’innivació artificial molt dispersa, amb una canons repartits per aquí i per allà. I a més tenim poca disponibilitat d’aigua, d’emmagatzemar aigua, i teníem la pista del Xalet, la més maca, encarada a sud, molt exposada al vent, amb els canons molt separats entre ells i el nucli central de l’estació només innivat en una part”, recorda l’Enric.

Aquesta situació feia que més dies dels desitjables Vallter hagués d’obrir l’estació sense poder oferir la pista del Xalet, havent de rebaixar el preu del seu forfet. Calia fer alguna cosa, ja que a més la seva particular situació geogràfica la condiciona força. Situada al circ d’origen glacial de Morens-Ull de Ter, a 2.000 metres d’altitud sobre la vall del riu Ter, Vallter s’estén al nord de la comarca del Ripollès a la zona més oriental del Pirineu de Girona. D’acord que té privilegi de ser el centre hivernal més proper al mar i que des de la cafeteria de Les Marmotes hi ha dies en què gairebé s’ensuma l’olor a sal, però aquest balcó del Mediterrani, també té una cara amarga. El domini està força afectat pel vent, per les borrasques del nord, per les llevantades i pel perill d’allaus, sempre controlat, tot sigui dit. “La nostra és una estació alpina. Sabem que hem de tancar molts dies per mal temps i que hem de tenir el ris controlat”, apunta l’Enric.

Fes clic a la imatge per accedir a la galeria de fotos

Saber aturar-se per agafar embranzida

Amb aquests condicionants, amb aquesta realitat damunt la taula, va arribar el dia com dèiem a l’inici d’aquest article que Vallter es va replantejar la seva situació. El millor per a ells és que sabien qui eren, sabien el mal que patien i tenien clar que havien de retocar el seu model de negoci, però sense perdre el cap, ja que l’esquí alpí és i serà la Font principal d’ingressos.

Així, van decidir desmuntar la xarxa d’innivació artificial de la pista del Xalet i traslladar-la al nucli de l’estació, garantint que la part central del domini tingui bona neu en un 80%, sense perdre de vista la pista referent de l’estació. L’únic és que aquesta s’habilita per a la pràctica de l’esquí quan compte amb la neu òptima. Aquest ball no va afectar al poder d’innivació artificial, ja que Vallter segueix més o menys amb el mateix nombre de canons de neu, 100, el que passa és que alguns d’ells han canviat la seva ubicació.

A la vegada, els caps pensants de l’estació de Setcases van veure que començava a créixer una nova forma de gaudir de la neu a l’hivern, que hi havia un gruix important de visitants de l’estació que només volien caminar amb raquetes o fer itineraris, passar el dia en família al parc lúdic, fer visites guiades o apuntar-se a l’esquí de muntanya. Van reorientar l’activitat de les seves escoles d’esquí, van garantit un preu de forfet força competitiu, van remodelar i actualitzar el material de lloguer d’esquí i van marcar noves rutes per a la pràctica de l’esquí de muntanya, una realitat a la que totes les estacions miren de donar resposta dins del seu domini. Un canvi de política que havia d’anar acompanyat d’una sèrie d’inversions que havien de donar l’empenta definitiva a un canvi de política atrevida, arriscada, però també necessària.

L’aposta per les activitats de muntanya

D’aquesta forma, Vallter compta amb una xarxa de set circuits d’esquí de muntanya degudament senyalitzats per a tots els nivell. Qualsevol esquiador pot accedir-hi, com també pot contractar alguns dels serveis d’ esquí touring que ofereixen les escoles d’esquí i calçar-se el millor material de lloguer específic al serveis de lloguer que ofereix l’estació.

Set circuits que van des de la cota 1.900 fins la mítica cafeteria de Les Marmotes, és a dir, que no s’arrisquen i s’enfilen per exemple fins el Coll de la Marrana. Al llarg d’aquests itineraris marcats hi ha la informació degudament senyalitzada i només es senyalitzen quan les condicions són realment bones i quan no hi ha risc d’allaus. Ara bé, cal pensar que aquests ‘nou’ usuaris de les estacions no necessiten cap forfet per accedir als seus circuits marcats, és a dir, que l’únic ingrés que deixen és el que puguin consumir als serveis de restauració, de lloguer de material o de classes d’esquí. I aquest és un dels gran què de les estacions d’esquí, que han de donar la benvinguda a l’esquí i a les activitats de muntanya, mirant de rentabilitzar-les i sense perdre de vista que el que realment els omple la caixa dels diners són els forfets.

Al llarg d’una temporada són al voltant d’uns 70.000 els esquiadors que gaudeixen de la bona neu de Vallter, comptant que l’estació acostuma a estar tancada una mitjana de 15 dies per mal temps; una xifra que més o menys es manté estable al llarg de les darreres temporades amb una aposta innovadora, o potser no tant. Ara fa 44 anys Vallter 2000 començava a funcionar com a centre d’activitats d’esquí i muntanya. Ja ho dèiem al principi que era una estació pionera. Ha tornat als seus orígens.

Text: Celes Piedrabuena

Fotos: FGC/Oriol Molas