Durant anys els hem convertit en membres de la família, en veus autoritzades que escoltem cada dia. Els meteoròlegs, o homes del temps, han crescut en popularitat i importància, però és responsabilitat nostra la d’escoltar-los o llegir-los abans de trepitjar la muntanya. Parlem de tot plegat amb la Cap de Meteorologia de RAC1, Mònica Usart.
Des d’abans que comencin a caure les primeres volves de neu ja estem pendents de les vostres prediccions. Els meteoròlegs sentiu pressió?
Personalment no actuo mai sota pressió, i crec que els meteoròlegs no n’hem de tenir perquè és cadascú qui decideix si fa o no una activitat. Nosaltres informem i donem consells.
Parlem d’una professió on tothom se sent home o dona del temps un dia o altre i fa les seves prediccions. Us molesta?
A mi m’agrada que la gent tingui idea del temps perquè, a Catalunya, hi ha molta passió i interessa. Sí que és cert que, per exemple, el mòbil i les aplicacions del temps s’han convertit en un competidor, i és important que la gent també sigui crítica amb el mòbil si aquest s’equivoca en un pronòstic.
La subjectivitat entra en joc a l’hora de fer prediccions?
Hi ha un factor que crec que és important i que les condiciona, que és l’experiència. Està clar que et fixes en uns models concrets, però sí aquella situació meteorològica ja te l’has trobat anteriorment, pots anticipar què passarà. Els meteoròlegs hem d’estar sempre actualitzats, renovant-nos. Mai sabem prou coses.
“Cada país vivim l’hivern de manera diferent. A nosaltres ens marca molt la humitat”
L’hivern a Catalunya
Quins requisits s’han de complir perquè es doni un hivern amb temperatures baixes i bons gruixos de neu?
Bàsicament tenir entrades d’aire fred i circulació de depressions. Si se’ns situa a sobre durant forces dies un anticicló, que a l’hivern és força habitual, i no tenim precipitacions, malament. El millor escenari sempre és que hi hagi moviment a l’atmosfera.
Estem lluny de repetir les mítiques nevades de 1962, 1986 i 2010?
Això no ho podem saber, però sí que és cert que el canvi climàtic ens ha portat, per exemple, una precipitació més irregular. Es fa difícil seguir els patrons habituals i ara tenim una pluja més tropical, amb tempestes més abundants i concretes.
D’on vénen habitualment les precipitacions de neu que ens arriben?
Les que tenim a cara nord és per efectes de vent del nord, mentre que les del Pirineu de Girona són per efectes d’una llevantada, que porta humitat del Mediterrani i porta aire fred pel nord.
Vivim uns hiverns molt diferents del de la gran majoria de països europeus?
Cada país és totalment diferent, i a casa nostra estem molt marcats per la humitat que ens porta el mar Mediterrani. Per exemple, fa dos hiverns vam viure una entrada de fred siberià, que va ser notícia a tot Europa, però canviava molt en funció de la seva localització. Les illes britàniques, enmig d’un oceà, reben humitat constant i no tenen cap barrera que obstaculitzi els fronts. En canvi, aquella mateixa onada al centre d’Europa va ser molt diferent.
“L’evolució dels núvols i el vent ens poden indicar un canvi de temps sobtat a la muntanya”
La seguretat, una prioritat
S’insisteix força en la idea que és important informar-se del temps abans de trepitjar la muntanya. Creus que la població en fem cas?
En general sí, però crec que també hem hagut d’elevar el nivell d’alerta per tal que la gent s’activi. I és aquí on hem de vigilar per trobar el punt mitjà i no excedir-nos, perquè potser la gent es tira enrere i no puja a la muntanya. Al final, el meteoròleg no només ha de saber què passarà, sinó com transmetre-ho. I el ciutadà ha d’informar-se sempre abans de sortir.
I trobar el punt entre la prudència i l’atreviment és complicat.
Sí, i no ens podem excedir perquè al tercer o quart cop ja no ens creurà ningú. És cert que això et pot passar uns pocs dies a l’any, però s’ha de saber gestionar.
A la muntanya el temps pot canviar de forma ràpida i brusca. De quina manera, mirant el cel, ens hi podem anticipar?
Dono per fet que, si sortim, és perquè veiem que el cel està serè. Imaginem que sortim a les 8 del matí i a les 10 veiem que creixen els núvols. Aquest és el primer senyal d’alerta perquè no són els típics núvols que es fan a l’estiu per culpa de la calor de tot el dia. Si es formen és perquè hi ha aire fred en altura, i hem de seguir-los per si creixen més i ho fan de forma vertical, que és senyal de tempesta.
Per tant, el primer pas és estar atents als núvols.
També ens hem de fixar amb el vent. Si creixen núvols i la sensació és que fa vent, també pot estar alimentant una tempesta. La temperatura, en tot cas, variarà un cop engegada la tempesta, no abans.
“El torb és el pitjor fenomen que ens podem trobar. Ens anul·la la visibilitat i baixa en picat la temperatura”
Quines precaucions hem de prendre davant possibles finestres de mal temps?
Si el mal temps ja ens ha enganxat en plena muntanya som un blanc molt fàcil per als llamps, i hem d’intentar sobresortir poc de terra. El millor és arraulir-se, fer-se una bola, i desprendre’s de tota peça metàl·lica que tinguem a sobre. I no córrer, perquè llavors generem un corrent que atrau el llamp. Posar-se sota d’un arbre no és dolent, excepte si aquest arbre està sol.
Quin diries, doncs, que és el pitjor fenomen que ens podem trobar?
Sens dubte, crec que és el torb. Un fenomen menys conegut però força habitual al Pirineu en què el vent bufa amb molta força i aixeca la neu. Això ens anul·la totalment la visibilitat i fa baixar molt la temperatura. El torb va causar, el 2001, una de les majors tragèdies que hem viscut a les nostres muntanyes amb 7 excursionistes morts a la zona del Balandrau. Està clar que patir una tempesta torrencial o un llamp és dur, però és més típic de primavera i tardor.
En canvi, quines condicions s’han de donar per gaudir plenament d’un dia a la neu?
Si hem tingut un novembre i desembre bons, amb acumulació de neu, el millor que pot passar és que tinguem un hivern amb anticicló, que ens assegura tenir dies assolellats on el fred no es nota tant.
L’allau, enemiga omnipresent
És habitual sentir-vos dir que hi ha risc d’allaus d’un grau determinat en una muntanya. Amb quins criteris es categoritzen?
Com a meteoròlegs hem de saber quan consultar aquesta informació, però no és un terreny que ens pertany. Jo sempre consulto el butlletí de l’Institut Geològic de Catalunya, que és qui ho estudia. En tot cas, quan neva i puja de sobte la temperatura és quan pots interpretar que hi haurà risc d’allaus. El vent i el canvi de temperatures són els principals causants.
