Manuel Osborne Paradis, esquiador alpí “Els esquiadors no competim entre nosaltres, sinó contra la muntanya”

Ha estat i és un dels millors esquiadors de velocitat. L’esquiador canadenc Manuel Osborne Paradis, amb un innegable sonoritat als seus cognoms, de jove volia ser ciclista de muntanya, fins que va veure que amb l’esquí podia tenir més recorregut i gaudir de dues de les coses que més li agraden a la vida: l’esport i la natura. El 2016 va néixer la seva filla, un nou estímul per seguir deixant córrer els esquís i seguir demostrant que, als seus 36 anys, encara li queda molt per demostrar i molts somnis pels que lluitar, tot i les lesions. La última la va patir al novembre de 2018 i encara no ha tornat a competir.

Després de tants anys rendint al màxim nivell, què t’ajuda a mantenir-te motivat al llarg dels anys?
Mantenir la motivació al llarg dels anys és difícil. La vida canvia molt des de jove, quan tot el que tens és esquiar, fins a créixer i tenir una família, hipoteques… Però sempre tornes a la passió de l’esquí. L’esquí és molt divertit i el porto a la sang. Viure a les muntanyes, envoltat de neu i a l’hivern, és una font d’inspiració molt fàcil per seguir esquiant. L’esquí és part del meu ésser i és el que em fa créixer tots els dies.

A la Copa del Món no hi ha molt de temps per divertir-se, i és que l’esquí no deixa de ser un treball de risc

Hi ha algun objectiu que voldries assolir abans de descalçar-te els esquís?
No tinc objectius concrets abans que finalitzi la meva trajectòria esportiva, però vull ser més constant i pujar al podi més sovint. Crec que encara tinc molt a demostrar, que encara puc fer bé les coses.

El bronze al Mundial de 2017 a St. Moritz (Suïssa) va ser sorprenent. Venies de ser el 25è a la classificació i feia temps que no eres dels millors al súper gegant.

Al súper gegant del Mundial realment pensava que podia estar al podi. Sí que havia passat molt de temps des que estava entre els deu primers, però abans sí que havia tingut bons resultats. Però em sentia com si el meu esquí arribés a temps. I sabia que al Mundial podia demostrar que podia esquiar bé al súper gegant. Vaig entrenar bé abans del Mundial i específicament per aquesta disciplina, i això em va donar molta confiança.

[GALERIA DE FOTOS: RECULL D’IMATGES DE MANUEL OSBORNE PARADIS]

Va ser especial compartir el podi amb el teu compatriota Erik Guay?

L’esquí és un esport individual, però sempre és bo compartir èxits i recompenses amb els teus companys d’equip. És genial quan assoleixes els teus objectius, però és difícil quan tornes a l’hotel i ets l’únic que els ha aconseguit. Tenir dos membres del nostre equip al podi va ser una gran fita. Realment podíem celebrar-ho com un equip. Va ser molt especial.

A mesura que la seguretat millora, l’esport pot continuar creixent

Aquest resultat va donar un nou impuls a la teva trajectòria esportiva?
La medalla del Mundial em va donar més impuls en la meva trajectòria professional. Els estius són llargs, i els camps d’entrenament també, i passes molt de temps fora de casa. Però quan arriba la recompensa amb l’èxit val la pena. Treballar amb Head també em va inspirar pel Mundial. Realment em van donar tot el suport necessari.

Vas començar a la Copa del Món a Chamonix el 2005, amb Walchhofer, Ghedina i Maier. L’esquí alpí ha evolucionat en tots els sentits. Quina època t’agrada més?

És difícil dir, però igual em quedaria amb el 2005, ja que aleshores l’esquí per a mi era un esport nou i m’agradava tot. No vaig jutjar ni avaluar què era bo o dolent. Sé que els salts eren més grans i les curses eren una mica més agressives, però aquestes regles es van canviar per fer-lo més segur. El que més m’agradava llavors era que els esquís no eren tan ràpids perquè poguessis tenir més tracció i anar més recte.

I ara, què és millor?
La seguretat, inclosos els matalassos de seguretat, l’eixamplament de les pistes, la velocitat i la preparació de la neu. També és molt millor com es comunica la FIS amb els esportistes. Tot ha millorat. Seguim innovant i avançant pel que fa a la seguretat. A mesura que la seguretat millora, l’esport pot seguir creixent. És una cosa que pots fer saber als teus fills, quins són els perills. Els nens sempre van al límit i la seguretat és important en l’èxit de l’esport.

Quina cursa t’agrada més i per què?
Sempre m’ha agradat l’estadi Saslong, a Val Gardena. Els esquiadors canadencs han aconseguit grans èxits en aquesta pista. És una d’aquestes curses en què sempre és divertit esquiar. Hi ha un salt que espanta una mica, però la resta és molt divertida.

Vull ser més constant i pujar al podi més sovint. Encara tinc molt a demostrar

Ets un esquiador apreciat dins de la Copa del Món gràcies a la teva forma de ser, com et trobes amb els altres esquiadors i esportistes?

Sempre he considerat la Copa del Món, especialment el grupet que formem amb els esquiadors que ens dediquem a la velocitat, com una família. Tots competim, però no competim entre nosaltres, sinó contra la muntanya. Ens ajudem entre nosaltres. Recordo un dia que em va ajudar Bode Miller a Kitzbühel, un any que jo tenia una mica de por. Intento ser amable i obert amb els esquiadors dels altres equips, especialment amb els joves.

La Copa del Món és un món estricte, hi ha lloc per a la naturalitat?
En realitat, diria que no hi ha molt de temps per divertir-se. El que fem no deixa de ser un treball i hi ha molt risc, val la pena prendre nota de l’energia mental i assegurar-nos que sempre estem preparats. Dit això, les nits de dissabte a les curses sempre intentem sortir i prendre una copa. Moltes vegades pots veure altres atletes o equips que han viatjat. Cal gaudir, però és important tenir en compte la vigilància mental del dia de la cursa.

El 2016 la teva dona i tu vàreu ser pares d’una nena maquíssima, Sloane. Gaudeixes de la vida com a pare?
I tant! M’encanta molt ser pare! Els pares ho tenim molt bé, ho he d’admetre. Especialment el primer any. Sloane necessitava a la seva mare més que a mi, i així tenia temps per poder anar a esquiar. És tan sorprenent la vida de pare! Et canvia la vida, encara m’estic adaptant i estimant el nou estil de vida.

Després de les caigudes necessito superar aquests dimonis

La teva filla et fa qüestionar la vida com a esquiador?
T’he de dir que no. M’inspira per ser un millor esquiador. He de donar de menjar a una boca més i ser el millor que pugui. Ara haig de tenir cura de la vida d’una altra persona. Com més èxit esportiu tinc, més èxit té la meva vida.

I t’agradaria que la teva filla Sloane seguís els teus passos i fos esquiadora?
No sé si l’Sloane serà una esquiadora de Copa del Món. Ella serà el que vulgui! Jo seré feliç si fa el que li agrada. Però sé que esquiarà i que tindrem grans viatges d’esquí familiar, i aquesta és la meva part preferida de l’esport. Les passejades en telecadira, l’après ski i l’esperit d’estar a les muntanyes.

DNI MANUEL OSBORNE PARADÍS

Nom i cognoms: Manuel Osborne-Paradís

Data de naixement: 8 de febrer de 1984

Lloc de naixement: Nord de Vancouver, Canadà

Lloc de residència: Invermere, Canadà

Club: Whistler Mountain Ski Club

Web oficial: www.mannyski.com

Material: Esquís, botes i fixacions de la marca Head

Trajectòria esportiva:

Primera competició nacional: 2004

Primera Copa del Món: 8 de gener de 2005 a Chamonix (Fra), un descens

Primer podi a la Copa del Món: 2n, el 25 de novembre de 2006 al descens de Lake Louise, Canadà