Marco Odermatt (SUI/Stöckli) finalment ha guanyat una medalla al Campionat del Món de súpergegant, i ho ha fetv després d’una gran baixada a Saalbach 2025. Va marcar un temps d’1:24.57, exactament un segon més ràpid que el medallista de plata Raphael Haaser (AUT/Fischer) i 1.15 segons per davant d’Adrian Smiseth Sejersted (NOR/Atomic) en tercer lloc
Odermatt havia guanyat l’or als Campionats del Món al descens i al gegant, però mai havia pujat al podi de la Super G en els tres intents anteriors. Parlant abans de Saalbach 2025, el líder de la Copa del Món Super G va dir que la pressió autoimposada s’havia imposat per aquesta cursa, ja que buscava una medalla que sentia que “encara faltava” a la seva impressionant col·lecció.
És l’única medalla d’or que faltava i ara tenir aquesta també a la butxaca és un altre somni fet realitat, significa molt. Si pogués desitjar probablement (qualsevol cosa) m’ho prendria com a primer. És increïble ser campió del món en tres disciplines diferents
Divendres al matí, el corredor de 28 anys ho va rectificar amb estil. Amb el dorsal número 8, Odermatt va fer una carrera gairebé impecable en la qual es va mantenir agressivament baix per marcar un temps d’1:24.57, exactament un segon més ràpid que el medallista de plata Raphael Haaser (AUT/Fischer) i 1.15 segons per davant d’Adrian Smiseth Sejersted (NOR/Atomic) en tercer lloc.
El marge de victòria d’Odermatt va ser el segon més gran de la història dels Campionats del Món, només superat per Stephan Eberharter (AUT) a Saalbach 1991
“És una bogeria”, va dir Odermatt. “És l’única medalla d’or que faltava i ara tenir aquesta també a la butxaca és un altre somni fet realitat, significa molt. Si pogués desitjar probablement (qualsevol cosa) m’ho prendria com a primer. És increïble ser campió del món en tres disciplines diferents”, va dier en declaracions a la FIS.
“Venent dues curses més, així que estic content d’estar aquí, saludable i estar en bona forma”.
El marge de victòria d’Odermatt va ser el segon més gran de la història dels Campionats del Món, només superat per Stephan Eberharter (AUT) a Saalbach 1991, que va acabar 1,54 segons per davant del segon classificat Kjetil Andre Aamodt (NOR).
“Tenia un pla perfecte al cap. Vaig fer una llarga inspecció, fins a l’últim minut, i vaig poder observar dos o tres nois des de dalt”, va dir Odermatt. Tots van confirmar més o menys la meva tàctica de carrera, així que vaig saber que podia esquiar el meu pla i realment va funcionar. Va ser realment la cursa perfecta”.
“Vaig entrar amb velocitat just abans de la meta i em vaig dir a mi mateix que no podia fer-ho millor, així que era una cosa que ja sabia quan em vaig aturar a la meta”, va analitzar.
La plata és la segona medalla de Haaser al Campionat del Món després que l’austríac guanyés el bronze a la combinada alpina a Courchevel Meribel 2023, una gesta igualada per la seva germana Ricarda a la prova femenina aquell mateix any.
En clau espanyola, Ander Mintegui no va acabar la cursa i Adur Etxezarreta no va sortir.
