Per conèixer la realitat res com baixar i trepitjar el carrer, així que hem establert una tipologia del comprador que entra en una botiga d’esquí, això sí, sempre des de el màxim respecte i sense voler ofendre a ningú.

Soc dels que penso que ningú neix ensenyat, però, com en tots els àmbits de la vida, sempre hi ha el que es creu un setciències i en sap més que la resta, d’aquells que com s’acostuma a dir neixen ensenyats, dels que personalment, val a dir, sempre intento fugir. En un altre extrem trobaríem els clients que ben bé podrien haver sortit a la mítica sèrie anglesa ‘N’hi ha que neixen estrellats’, protagonitzada per Michael Crawford i Michele Dotrice als anys vuitanta. Una tipologia de comprador i de client de taller d’esquí que ara us presentem després que el gran skiman, home de neu i col·laborador d’Esports d’Hivern, Marc Gombau hagi fet una mica de memòria i ambdós ens haguem exprimit una mica el poc cervell que ens queda.

Així, doncs, quatre serien els perfils de comprador que entren en una botiga d’esquís:

L’ENTERAT. El llest, el que sap més que ningú i que es permet la frivolitat de donar lliçons al venedor i fins hi tot de discutir-li el que ell li pot arribar a aconsellar. Són aquelles persones que en saben molt i van amb la lliçó apresa a la botiga perquè ho han vist a Internet. I, com que ho han vist a Internet, el que diu allà i el que ells creuen va a missa, encara que sigui el més absurd del món

EL CURIÓS. El que més o menys té idea i com que té més o menys idea vol que el venedor li expliqui coses. Pregunta i mostra interès per aprendre, vol saber, té inquietuds. I, no només els agrada saber i preguntar pel seu material, sinó que a més els agrada dur els seus esquís i botes immaculats

L’IGNORANT. En aquest apartat inclouríem el potencial comprador que entra en una botiga i no té idea de res, que no sap moltes vegades ni el que vol ni sap explicar-se bé al comprador, havent-‘hi aquest de tirar d’experiència per saber quins esquís i quines botes li van millor.

EL DESTRALER. Sempre hi ha un destraler en una família. Quan diem destraler volem dir ‘bruto’. Seria aquell que passa de tot, el que li és igual tot, ja no és un tema de tenir més o menys plena la cartera de bitllets, sinó de forma de ser; en Marc ens garanteix que la majoria de personatges que podríem incloure en aquest apartat són snowboarders o esquiadors de travessa