Hannah Baybutt i el seu gos patrulla, Jake, afronten diàriament el repte de mantenir i promoure la seguretat a l’esquí ia les muntanyes. Per a aquesta pister resident a Sun Valley, Idaho (Estats Units), cada dia és diferent, si bé la seva meta és sempre la mateixa: mantenir la gent fora de perill. El seu treball comporta salvar obstacles, oferir primers auxilis a persones ferides i donar resposta a situacions que presenten condicions adverses i desafiadores. Treballa conjuntament amb Helly Hansen a la campanya global “We belong in the Mountains”, per posar en relleu la importància de la confiança i el treball en equip.
La muntanya és el lloc de Hannah Baybutt; i per a ella, formar part de l’equip d’experts l’ajuda a confiar en les pròpies aptituds ia mantenir-se ferm quan més ho necessita. Per Hannah, viure i treballar a les muntanyes significa formar part d’una cosa més gran: sentir connectada amb la gent que l’envolta, saber-se recolzada pel seu equip i pertànyer a una comunitat que comparteix les mateixes passions. Helly Hansen treballa conjuntament amb la pister Hannah Baybutt per garantir que la feina que realitza a Sun Valley, faci de les muntanyes un lloc segur per a tothom.
Hannah comparteix la responsabilitat que sent com a pister i els obstacles que ha sortejat en un sector tradicionalment dominat pels homes. Reconeix les pisters que la inspiren i empoderen, i com el treball en equip li permet confiar en si mateixa i tenir un sentit de pertinença, a la seva carrera ia les muntanyes. “Quan estem davant d’una situació greu que podria canviar la vida d’una persona, recorrem a la dita: No et poses a l’alçada de les circumstàncies, sinó que recorres a la teva formació. Doncs, no importa el que passi fora, has de confiar en tu mateix, a la teva formació i al teu equip, per donar a la persona la millor atenció que necessita”, explica Baybutt. Tot i la pressió i els diferents escenaris a què s’enfronta Hannah diàriament, confiar en el seu equip, en els seus coneixements i en què l’envolten resulta vital per a qualsevol rescat i feina que faci. És aquesta confiança, i la seva connexió amb la natura, els seus mentors i la comunitat de pisters, cosa que li permet pertànyer a les muntanyes i garantir que altres se sentin segurs i puguin també formar-ne part.
Treballar com a pister:
Com van ser els teus primers dies com a pister; com i quan vas trobar el teu ritme?
Els primers dies i setmanes com a pister són coneguts com la revisió dels 45 dies, i és com beure d’una mànega. Hi ha molta informació, fins i tot vaig sentir que tenia una mica d’avantatge per haver crescut a la zona i estar familiaritzada amb la muntanya. A la meva classe de principiants érem cinc, però només una altra persona era nova com jo. Així que, durant el primer i el segon any, va ser genial trobar el ritme junts. Tenir un company de feina amb què compartir aventures t’ajuda a dir: Sí, ho puc fer o ho tinc. I, sobretot durant el primer any, ajudar a algú i que s’hi acosti, et fa sentir orgullós i adonar-te que li estàs agafant el tranquil. Trobar el teu nínxol, trobar la teva gent allà dalt i trobar aquests petits moments d’alegria entre el gran caos és genial.
Mentors: Qui ha aplanat el camí perquè dones joves com tu s’obrin pas en un camp professional que sol estar dominat pels homes?
Crec que al sector de les pisters d’esquí hi ha moltes dones que han aplanat el camí ia les quals he d’agrair això. Especialment les atletes, grans alpinistes i esquiadores professionals, així com les dones que exerceixen funcions de lideratge, com les guies. També admiro la meva mare. Ella m’ha marcat el camí. I també una dona anomenada Pam Street, que em va ensenyar a fer telemark quan era una nena. És una dona increïble.
Comptes amb algun mentor, persones que t’inspirin per empènyer i seguir endavant amb la teva carrera?
Les dones amb qui treballo a Sun Valley -Kjirsten, Sarah, Emily i Angie- i totes aquestes dones increïblement fortes amb les quals em relaciono com a pisters. Kjirsten controla la medicina i posa cèl·lules d’entrenament i ens empeny. I, Sarah ha estat una gran mentora pel que fa al suport amb el nostre gos patrulla, Jake, ia afrontar el repte que ell i jo treballem junts. Quines qualitats tenen aquestes dones perquè et resultin atractives? Crec que totes aquestes dones són realment fortes: fortes en les creences, fortes mentalment, fortes físicament. I et porten a la cleda. Volen que et superis, que tinguis èxit. Crec que en un paper on és fàcil dubtar d’un mateix, aquestes dones t’ajuden a veure com n’hi ha de de bo. Treuen el millor de mi. I quan les coses es torcen, crec que també hi recorro perquè estan molt preparades i saben exactament el que cal fer, quan i com. Busco en elles l’estabilitat i la força. Confiança i pertinença.
Alguna vegada, dubtes de tu mateixa o de les teves capacitats com a pister?
Sempre dubto de les meves capacitats. Em pregunto: Sóc prou forta? Sóc prou bona? M’estic representant bé? I crec que moltes vegades, tenir aquests dubtes i ser capaç de contrarestar-los amb un “sí ho ets, ho pots fer”, em fa millor en el que faig. Crec que quan vas a un naufragi a la muntanya has de tenir aquesta petita por, perquè et fa un avantatge. No obstant això, aquest dubte pot vèncer i esdevenir una cosa negativa; i, és llavors quan recorro a les persones que vull i en les que confio perquè m’ajudin a tornar a un punt central d’equilibri entre el dubte i la confiança. No cal anar gaire lluny en cap dels dos sentits.
Com i on trobes aquest equilibri interior?
Crec que hi va i ve. La vida ve en aquestes marejades, si vols pensar-ho com una maror o com una muntanya, tindràs aquests alts i baixos. I crec que saber-ho i tenir la capacitat d’adaptar-se és important. I conèixer les persones que et cobreixen les esquenes en els moments baixos. La gent i la comunitat són molt importants per a mi. Són el meu sentit de pertinença, el meu sentit de comunitat, el sentit de retrobament amb mi mateixa.
