El paradís blanc més proper

Sense fer gaire soroll, però treballant en silenci, l’estació de Port del Comte ja fa més de 40 anys que ofereix la millor neu als seus visitants. Per la seva proximitat als grans nuclis urbans com ara Barcelona és una destinació ideal per gaudir d’una jornada d’esquí d’un o dos dies.

Recordo un temps en què eren molts els qui anaven a esquiar a Rasos de Peguera, ja que era una estació molt propera a Barcelona. S’hi arribava amb facilitat, amb una certa rapidesa, i no s’havia de pagar cap peatge. Però una decisió empresarial motivada per uns anys de poca neu i la no existència de canons de neu va motivar el seu tancament al 2004. Després va tornar a obrir, però ja com un centre d’activitats, no com una estació d’esquí i és cert que de tant en tant s’escolten projectes per tornar a obrir, però per ara, res de res. Bé, que m’anava del tema, el tancament de Rasos de Peguera va desplaçar molts esquiadors cap a la comarca del Solsonès, cap a l’estació del Port del Comte, la més propera a la ciutat de Barcelona.

Fes clic a la imatge per accedir a la galeria de fotos

Venir, et costarà tant poc!

Aquest fet diferencial, aquesta proximitat, sempre ha estat un dels grans atractius que ha explotat al llarg de la seva història aquest centre hivernal, d’ençà que, per exemple, al 1977 l’estació lleidatana publiqués un anunci a les pàgines de ‘La Vanguardia’ amb aquestes paraules: “Sense voler competir amb ningú, Port del Comte s’ha posat de manera simbòlica una medalla al ser reconeguda pel Ministeri d’Informació i Turisme com a Centre d’Interès Turístic Nacional”.

De fet, moltes han estat les medalles que els molts esquiadors que han trepitjat el seu domini li han posat al llarg de la seva història, que comença a escriure’s al 1973. Situada en un entorn privilegiat, Port del Comte es troba situada al Prepirineu de Lleida, a prop de Solsona i Sant Llorenç de Morunys, al sud-est del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Disposa de pistes mítiques per a tots els nivells i al llarg de la seva història s’ha anat adequant a les exigències del mercat i als gustos dels aficionats dels esports d’hivern, com ho demostra el fet de comptar al 2012 amb el primer snowpark nocturn de Catalunya o un espai especial reservat per a la pràctica de l’esquí de fons per sobre la cota 2.000, al Pla Coma Sentinella, amb la sortida dels itineraris al 1.940, al costat del Clot de la Vall, i agermanat amb una zona destinada al múixing.

Poca benzina, cap peatge…

Aquests atractius naturals, com ara les fantàstiques vistes que ofereix, o la gran varietat d’esquiabilitat que es pot dur a terme al seu domini esquiable, ja sigui per clàssiques pistes del tot despoblades o per plenes d’arbres de pi negre en el que és una autèntica delícia esquiar, van de la mà com dèiem de la proximitat al gran nucli de Catalunya, Barcelona. En bona mesura els diferents responsables que hi ha hagut al capdavant de l’estació no han desaprofitat aquest punt a favor, amb diferents arguments en la prens a generalista com “Venir et costarà tant poc”! o “Poca benzina, cap peatge i un forfet econòmic”.

Superada aquesta distància –si vas al Google i poses distancia Barcelona a Port del Comte et diu que seguint la C-55 es triga 1 h 57 min en cobrir els 142 quilòmetres– els esquiadors i aficionats als esports d’hivern es troben una estació ideal per a tots els membres de la família. Tant per aquelles persones que no saben ni volen saber res d’esquiar, tant sols gaudir de la neu o del paisatge, a les que volen veure com els seus fills tenen la primera presa de contacte amb la neu, fins els que cerquen pistes per progressar la seva tècnica o aquells que ja només es tiren per les pistes més complicades. Tothom troba en aquesta estació un espai on passar-ho bé, des del jove més agosarat –amb un snowpark molt actiu–, fins els esquiadors amb voluntat de ser lliures, que volen anar més enllà de les pistes trepitjades. Tant per aquests com pels freeriders purs, Port del Comte ofereix un espai espectacular, conegut com El Bosquet: 27 hectàrees forapista amb tot el que això comporta i el que qualsevol esquiador que surt del traçat marcat, busca.

Port del Comte no és una estació pensada només pels qui més en saben, tot el contrari, com ja indica el nombre i el color de les seves 37 pistes: 7 verdes, 13 de vermells, 10 de blaves i sis de negres, per les quals els esquiadors es poden moure gràcies a 16 enginys mecànics, mentre que la neu està garantida també per la presència de 256 canons. La cota alta es troba als 2.387 metres, al Pedró dels Quatre Batlles i l’estació es troba ben estructurada en tres grans zones: Prat Donadó –espai on es troben bona part de les zones pensades pels que s’inicien, pels més petits i l’snowpark–, el Sucre –on convergeixen la meitat de les pistes negres– i l’Estivella.

És Port del Compte una estació que convida a escapar-se un dia qualsevol, per exemple entre setmana, fugint de les possibles aglomeracions, estranyes en aquest domini esquiable, però que un cop la trepitges i l’esquies no t’ha l’acabes així com així. Per això sap greu haver de marxar quan la comences a conèixer. Deixant de banda que sempre es pot tornar, cal recordar que Port del Comte disposa de diferents establiments hotelers a peu de pistes i al voltant per a totes les butxaques i gustos, on s’acostuma a respirar tranquil·litat i bon ambient de muntanya. Massa bonic per deixar-ho escapar.