La Reial Federació Espanyola d’Esports de Gel (RFEDH) celebra aquesta temporada 2022-23 el 100è aniversari de l’adhesió d’Espanya com a país membre de la Federació Internacional d’Hoquei Gel (IIHF); una efemèride històrica per a l’hoquei gel nacional. Segons els informes oficials consultats a la federació internacional, la unió d’Espanya es va dur a terme al desè Congrés Anual de la IIHF, amb seu a Antwerp (Bèlgica) i que va ocupar del 8-10 març de 1923. En aquell moment hi havia un total de nou països afiliats (França, Txecoslovàquia, Gran Bretanya, Suïssa, Bèlgica, Suècia, Canadà, Luxemburg i EUA), sense comptar aquells que havien estat exclosos per la Primera Guerra Mundial.
Espanya estava representat al Congrés pel diplomàtic, artista, director de cinema i jugador d’hoquei Edgar Neville (Madrid, 1899), que en aquell moment exercia de president de la recentment creada Federació Espanyola d’Hoquei Gel. El tercer dia de la cimera internacional, el 10 de març, tots els països membres de la IIHF van votar a favor de la inclusió d’Espanya de manera unànime.
El primer partit que es va disputar al Palau del Gel va ser una exhibició entre els equips campions de França (Club de Patineurs de París) i de Bèlgica (Bruxelles IHC)
El setembre del 1920, el magnat belga Georges Marquet, propietari d’hotels com el Palace i el Ritz a Brussel·les i Madrid, va anunciar la construcció d’una pista de gel artificial a Madrid, sota el nom de Palau del Gel i de l’Automòbil. L’edifici, d’estil renaixentista francès i amb un cost de més de deu milions de pessetes, es va obrir al públic el 30 d’octubre del 1922, amb la presència del rei Alfons XIII com a convidat d’honor. La pista tenia unes mides de 55×28 metres. Anterior a la construcció de les instal·lacions de Madrid, s’havia jugat a hoquei gel a Catalunya, a pistes de gel naturals als Pirineus.
A nivell nacional, la primera trobada la van disputar el Club Alpino Español i el Reial Club Porta de Ferro, el 18 de gener de 1923
El primer partit que es va disputar al Palau del Gel va ser una exhibició entre els equips campions de França (Club de Patineurs de París) i de Bèlgica (Bruxelles IHC). A nivell nacional, la primera trobada la van disputar el Club Alpino Español i el Reial Club Porta de Ferro, el 18 de gener de 1923. A principis d’aquell mateix any, quatre clubs havien creat una associació sota el nom de la Federació Espanyola d’Hoquei Gel. L’última setmana de gener del ’23, cinc equips van participar al ‘Campionat de Lliga’: Club Alpino Español, Reial Club de Porta de Ferro, Blau Hoquei Club (campions invictes), Castella i Eis Hockey Club (d’Alemanya, encara que es retiraria després de jugar un sol partit).
A Espanya, els pioners en hoquei gel es podria dir que van ser el ja esmentat Edgar Neville, els germans Arche (Ángel, Juan i Ricardo), esportistes d’elit en diferents modalitats d’hivern i, finalment, els germans Muguiro (Santiago, Fernando i Miguel Ángel), que van arribar a jugar al Reial Madrid de futbol la temporada 1915-16.
La selecció espanyola masculina va participar en diferents competicions internacionals en els anys següents, destacant els Campionats d’Europa de 1924 (Milà) i 1926 (Davos). Després d’aquesta etapa inicial, hi hauria un lapse d’activitat fins al 12 de març del 1977, quan Espanya debutaria a un Mundial d’Hoquei Gel (Grup C). La competició, celebrada entre Copenhagen i Hørsholm, va enfrontar l’equip nacional a Dinamarca, Itàlia, Bulgària, França, Bèlgica i la Gran Bretanya, i va tancar la seva estrena en cinquena posició amb una victòria davant del combinat britànic (2-5). El combinat espanyol estava dirigit per Tony Waldman i Bernd Haake i va tenir l’actual president de la RFEDH Frank González (4) i Antonio Capillas i José Villeya (3) com a màxims golejadors.
La RFEDH té prevista una sèrie d’activitats al voltant d’aquest Centenari, des de la presentació avui del logo oficial fins a culminar al proper Mundial masculí d’Hoquei Gel 2023 de la Divisió IIA (16-22 d’abril de 2023), on Espanya s’enfrontarà a la Pista de Gel de Madrid a Austràlia, Croàcia, Israel, Islàndia i Geòrgia.
