La trobada al Pont de Suert, sota el títol ‘Parlem d’Esport al Pirineu’, va destacar la necessitat d’apostar per una forta cultura de l’equilibri i protecció de la natura en la potenciació de l’activitat esportiva. L’alcaldessa, Iolanda Ferran, i Pere Sust, president de la Fundació Catalana per a l’Esport, van presentar un debat d’altíssim interès per al futur i la protecció del territori

Pont de Suert va ser una nova etapa de la campanya de divulgació i impuls al projecte ‘PIRINEU CATALÀ – COMUNITAT EUROPEA DE L’ESPORT 2023’ amb un acte on es van trobar y dialogar agents destacats del món de la gestió i promoció de l’activitat física i esportiva a un indret com el Pirineu que, una vegada més, es va revelar amb una personalitat i singularitat pròpies, ara amb nous reptes i necessitats derivades de la marcada influència del canvi climàtic i de l’exigència d’una nova i estricta cultura del equilibri i respecte dels recursos natural i de la muntanya.

‘Parlem d’Esport al Pirineu’ va ser el lema sota el qual e va presentar aquesta sessió va ser presentada per l’alcaldessa de Pont de Suert, Iolanda Ferran, i el president de la Fundació Catalana per a l’Esport, entitat que va fer possible i va pilotar el procés de designació del PIRINEU CATALÀ com a COMUNITAT EUROPEA DE L’ESPORT 2023. Pere Sust va destacar que l’acte, com la resta de les actuacions del projecte, estaven tenint un gran seguiment i difusió a Europa a través d’ACES Europe, l’organisme que atorga la nominació sota el paraigües de l’Unió Europea i l’Unesco.

El debat, celebrar a l’Oficina de Turisme del Pont de Suert, va ser molt enriquidor i interessant per conèixer l’enorme importància i sensibilització creixents a les contrades pirinenques per dos temes concrets, el canvi climàtic i la necessitat de afrontar reptes i decisions que facin del tot sostenible la possibilitat de evitar la contaminació al territori i acabi sent una referència quan a sostenibilitat i equilibri amb la natura.

En aquets doble sentit es van fer referencies a la voluntat de ampliar la desestacionalització de les estacions d’esquí perquè esdevinguin estacions de muntanya y i no només estacions d’esquí on es puguin promoure actes diversos i fora de la temporada de neu com ara el final d’etapa d’una gran cursa ciclista o afavorir activitats a la natura per visitants familiars al llarg de tot l’any. Tot plegat, aprofitant les exigències de respecte i protecció dels paratges naturals per desenvolupar una cultura que redueixi al màxim la petjada carbònica i una més eficient gestió dels residus.

Es va fer palesa una comú preocupació per la forta incidència del canvi climàtic, aquest hivern passat molt reflectit en una sequera que no ha deixat, per falta de neu, prou aigua per les activitat d’estiu als rius i per les necessitats per els molts esdeveniments que atreuen més turisme i visitants. Amb una millor resposta de determinades administracions i ens privats es podrien regular i racionar els cabals i sense grans inversions, segons va quedar clar al llarg d’un debat on també es va fer especial menció de la ràpida regressió de les glaceres. Les conseqüències seran que, si no es donen les condicions per al diferents activitats esportives, els fluxos de turisme i de la organització d’esdeveniments s‘aniran reduint. “Cal esforçar-nos en exercir i transmetre una imatge de gestió responsable i sostenible en aquesta cultura de la gestió de la muntanya i dels recursos naturals, començant per la pròpia mobilitat al Pirineu”.

També hi va haver coincidència en la importància de mantenir aquesta empenta dels darrers any en la creació i perfeccionament de tantes activitats pròpies, com tot tipus de curses de muntanya, trials i tantes modalitats d’esport perquè porten gent al territori i donen feina.