Als seus 18 anys, Jordi Triulzi debuta aquesta temporada a l’equip C de la Reial Federació d’Esports d’Hivern (RFEDI). Nascut a Milà, tenia doble nacionalitat i va decidir competir amb la RFEDI. El jove esquiador d’Atomic toca de peus a terra i la seva màxima ara és la de seguir millorant tècnicament, amb l’objectiu de classificar-se per al Campionat del Món Júnior de Narvik (Noruega), on “sé que puc quedar entre els 30 primers a alguna disciplina”.
Com vas començar a esquiar?
Vivia a Milà, i als 13 anys em vaig mudar a Val Gardena per poder esquiar més i concentrar-me totalment en aquest esport. Vaig començar esquiar amb 2 anys i mig, a Val Gardena, de vacances amb la meva família, des del primer dia em va encantar esquiar i sempre intentava passar el màxim temps possible amb els esquís. Vaig començar a competir amb 6 anys, i des dels 10 anys fins als 14 entrenava i competia amb el club d’esquí de Val Gardena. El 2015 vaig començar a competir pel LMCE (La Molina Club d’Esports), i vaig participar a la Copa Espanya U16 el 2016 i el 2017, on vaig quedar 2n en el circuit, guanyant el campionat d’Espanya de Supergegant i de Combinada, i medalla de plata a l’Eslàlom.
Com van ser aquests primers anys?
En el primer any U18 vaig començar entrenant amb un entrenador espanyol, Adolfo Pulido, però es va lesionar al gener, després de pocs mesos amb ell. Vaig acabar la temporada entrenant i competint només gràcies a la meva mare, que m’ajudava a buscar i organitzar entrenaments amb altres equips. Va ser un període bastant dur, però vaig conèixer molts entrenadors i professionals, que em van ajudar a acabar la temporada. De fet vaig aconseguir guanyar el campionat d’Espanya U18 en supergegant. La temporada 2018-19 la vaig fer amb un entrenador italià, Roberto Gilardi, que em va ajudar a millorar molt el nivell tècnic i els resultats. Gràcies als resultats de del principi de temporada, vaig poder representar Espanya en els EYOF (European Youth Olympic Festival) de Sarajevo al febrer 2019, una experiència molt interessant i útil per a confrontar el nivell amb els millors esquiadors d’Europa de la meva edat. Vaig acabar la temporada amb molt bons resultats, dels quals un 2n en els Campionats d’Espanya U18 en supergegant i un 4t en els Campionats d’Espanya absoluts d’Eslàlom.
Sí, em vaig col·locar entre els top 50 de la meva edat i vaig complir els requisits per entrar en l’Equip C de la RFEDI. Entrada la RFEDI per a mi significa haver fet un pas més en projecció a l’màxim nivell, que amb l’ajuda i el suport de la RFEDI serà un objectiu més concret a complir.
Què et demana la RFEDI?
Màxima professionalitat i compromís en entrenament i competició, i que respecti els mateixos requisits que em van permetre entrar a l’equip. Entrar a la RFEDI significa tenir requisits més exigents, però estic encara en una edat en què he de créixer molt tècnicament. El meu objectiu més important aquesta temporada és seguir millorant la tècnica i classificar-me per als Mundials Júnior de Narvik, Noruega, puc entrar dels 30 primers en alguna disciplina.
Què és el que més t’agrada de l’esquí alpí?
La sensació de velocitat i llibertat, sobretot després d’una bona baixada, la sensació de victòria no té preu. I en moltes ocasions sóc capaç de fer una actuació en carrera millor de les expectatives, amb un resultat sorpresa. I m’encanta la possibilitat de viatjar molt durant tot l’any: descobrir llocs nous i conèixer esquiadors de tot el món.
Què disciplines t’agraden més?
Em concentro més en les disciplines tècniques, el Gegant i l’Eslàlom, però en les disciplines de velocitat, especialment en supergegant, em sento a gust i per això he pogut fer bons resultats. He de millorar en general a la tècnica en totes les disciplines, potser una mica més en el Eslàlom. El més important és evitar errors i buscar ser el més constant possible.
LA IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA I ELS ESTUDIS
Sobre han estat els seus referents?
El meu referent ha estat i és el meu germà, Giancarlo, que té dos anys més que jo. Sempre m’ha empès a donar el màxim i a créixer com a persona. Ell estudia i juga a futbol (soccer) als EUA amb la lliga universitària NCAA. Els nostres pares sempre ens han donat suport i ajudat en les nostres vides d’esportistes, transmetent la importància de seguir amb els estudis amb el més alt nivell d’educació possible. Als 16 anys vaig començar una de les millors escoles Americanes Online per seguir amb un bon nivell d’escola i viatjar molt amb l’esquí. Aquest any vaig acabar la High School, i acabo de començar la carrera universitària, estudiant Business a distància a la University of Florida. En el món de l’esquí, l’equip masculí de la RFEDI té un nivell internacional molt alt, amb esquiadors que lluiten per entrar a la Copa de el Món, com Juan Del Campo i Joaquim Salarich, o Alex Puente a la Copa Europa. I dos esquiadors més joves amb un nivell molt alt: Albert Ortega i Aingeru Garai. Són referents i exemples per a mi de el camí que he de fer per arribar a el nivell més alt. I tres atletes que m’han inspirat des de petit són Aksel Lund Svindal, Didier Cuche i Ted Ligety, els primers dos per la seva perseverança i l’últim per la seva tècnica excel·lent.
I, com és la teva relació amb Atomic?
És la meva primera temporada, i estic molt content dels materials i de el servei rebut.
