Tot i les altes temperatures, encara hi ha estacions en les que es pot esquiar, gaudint del sol i de la bona neu. Tot seguit perquè gaudiu de la millor neu aquests dies de primavera

Són molts els esquiadors aficionats, turistes, que un cop acaba l’hivern i s’acosta Setmana Santa decideixen descalçar-se els esquís i dur-los al taller per tenir-los a punt de cara a la pròxima temporada. I és una veritable llàstima. Cadascú és lliure de donar per acabada la temporada d’esquí quan vulgui, però desaprofitar l’esquí, els esports d’hivern a la primavera és una llàstima, ja que aquesta estació és fantàstica per seguir gaudint de l’esquí i la natura.

Cert és que, donada l’alçada de l’any en què ens trobem, haurem d’interioritzar algunes dinàmiques especifiques a la recerca d’assolir uns paràmetres per gaudir com cal de l’esquí, tant pel que fa a la pròpia predisposició com a la posada a punt del material.

A qui matina…

Ja ho deia Pep Guardiola, però el cert és que la meva mare m’ho porta dient tota la vida, recordant-me de tant en tant que la mandra em pot. No li falta raó a la dona en algunes ocasions, però la veritat és que el meu cos i la meva ànima necessiten de més hores de descans donada l’estressant vida que porto. Ara bé, quan toca anar a esquiar no hi ha mandra que em retingui al llit, tot i que reconec que tampoc sóc dels primers a pistes. Una dinàmica que vario una mica amb l’arribada de la primavera. En aquesta estació no acostuma a fer tant de fred com a l’hivern i les temperatures són més altes, les quals afecten a la neu, modificant el seu estat, una variació a la qual ens haurem d’adaptar, tant nosaltres com el material que calcem.

Donat l’estat canviant de les pistes s’aconsella un bon estat de forma i dur els esquís ben encerats

La neu que ens trobarem a pistes variarà molt de primera hora al migdia, i s’anirà transformant ràpidament. Els que teniu costum d’esquiar en aquesta estació ja sabeu de què parlo. No és el mateix esquiar damunt la neu dura de primera hora que fer-ho damunt la neu transformada del migdia, pesada i esgotadora. Donada aquesta variabilitat el més recomanable és gaudir d’una bona forma física, ja que el nostre cos haurà de fer front a diferents situacions, i del material en òptimes condicions, sobretot pel que fa a la cera, de forma que la sola dels esquís llisquin de meravella damunt tot tipus de superfícies, confiant en el bon treball dels cantells dels esquís. Especialment haurem de tirar de cantells a primera hora, quan esquiem damunt la neu dura, la que ens permet gaudir de l’esquí amb fluïdesa. A mesura que passen les hores i els rajos solars comencen a actuar damunt de les pistes, la neu es transforma i reacciona de forma diferent quan esquiem, però segueix oferint facilitats per al lliscament, podent realitzar tota mena de girs, tot i que no de forma tan fluïda com a primera, però amb una facilitat molt major que al migdia.

Cal adaptar l’esquí a l’estat de la neu

Quan les temperatures són més elevades, a les hores centrals del dia, la neu es torna més pesada i costa lliscar damunt d’ella. És una neu incòmoda, una neu ‘pasteta’ que no és agradable d’esquiar en molts casos, en què la clau és lliscar amb suavitat, sense prémer molt, ja que la pròpia neu dificultarà l’efecte del lliscament. Es poden donar casos, fins i tot, en funció de la cota de l’estació i de l’estat de la neu, que fins i tot la neu ens freni, sobre tot a última hora de la jornada, durant la qual podem arribar a esquiar damunt ‘rius’ d’aigua gelada.

Les estacions d’esquí també adeqüen els seus horaris i preus de forfet a la singularitat de la primavera

Cal, tanmateix, extremar les precaucions, ja que aquest tipus de neu té mala llet i damunt d’ella acostumen a produir-se un munt de lesions de genoll. Una bona mesura per evitar aquest risc, sempre en funció del dia de la primavera que sigui i de la temperatura, és, al marge de llevar-se ben d’hora, esquiar el major nombre d’hores a les cotes més altes, on faci més fred i no doni tant el sol.

De la mateixa forma que hem d’adaptar el nostre estil i material a les pròpies condicions de l’esquí que demana la primavera, no estaria de més fer el mateix amb la nostra roba i metodologia d’esquiador. A què ens estem referint, us podeu preguntar? És aconsellable no haver realitzat un sopar molt pesat, que ens impedeixi descansar bé, ja que l’ideal és llevar-se d’hora per trobar-nos amb bona neu el major nombre d’hores. Tanmateix, el més habitual és que la temperatura sigui més alta que a l’hivern, així que no cal anar tan abrigat com els dies que fa molt de fred. Si no es té clar, es fa indispensable dur una motxilla on anar deixant la roba que ens sobri, així com alguna cosa per menjar que ens permeti recuperar forces quan les necessitem. Hi ha qui amb les altes temperatures decideix esquiar sense casc. Nosaltres no ho recomanem, ja que el seu ús sempre és aconsellable, però no estaria de més que el casc no fos tancat i tingués un bon nombre d’orificis de ventilació, evitant així suar en excés.

Compte amb la neu traïdora

Que sigui una jornada exprés –no s’esquien tantes hores com a l’hivern i les pròpies estacions adapten el seu horari– no vol dir que s’hagi d’esquiar al màxim de primera hora del matí al migdia, sense parar. No. Cal anar, com sempre, de menys a més, no volent forçar la màquina més del compte, sobretot a les hores centrals del dia, que es quan estarem més cansats, quan als esquís els costarà més esquiar i quan costarà més que les nostres cames reaccionin com els ordena el cervell.

Pocs cops l’expressió “una retirada a temps és una victòria” podria tenir un millor ajust que en l’esquí primavera, sobretot si pensem que la primavera és molt llarga, que aquesta temporada, com la passada, té pinta d’oferir un bon nombre de jornades d’esquí i qui sap si enguany es superarà el rècord de la temporada passada de Masella, quan va tancar la paradeta el dilluns 1 de maig, en la temporada més llarga a la Península Ibèrica, després d’oferir un total de 159 dies d’esquí.